Sota del Rocar
i ha coloms de colors,
que volen entortolligant
les seves sendes,
sota el cel,
sobre el verd dels pins
i sota els núvols vigilants,
que juguen a fer castelleres
en aquesta primavera
inconstant i entremaliada.
Son com pallassos
giravoltant en l’aire
fent i desfent el seu camí
cap i vers el colomar blanc,
sota la carretera a la Virreina.
Ara tornen a envolar-se,
ens mostren la panxa vermella...
i ales de color verd tornassolat,
m’agraden més,
sense pintar
les tórtores salvatgines
que es posen sobre la barana,
per jugar amb els meus gossos
o els coloms sobre la mà
a les litografies d’en Alvar.
Coloms del colomar,
tórtores del meu jardí...
aneu en compte amb l’esparver,
ell vigila i vigila,
amagat des de la bardissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada