divendres, 18 d’abril de 2008

SAPS...

Saps...
ahir va fer una calamarsada,
però també va tornar
a sortir el sol
i vaig pensar en tu, estimada,
ahir també, un roser impacient
no va esperar la primavera.

Saps...
avui amb l’albada
un esclat de roses,
ha fet sortir el sol al matí.

Saps...
l’oreig del vent
les fa moure,
ja torna a ser viu el meu jardí.

3 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

No se't passes pel cap regar cap flor, ni cap planta. A Tiana sou els primers de la llista en posar multes!

menta fresca ha dit...

ja feia dies que anyorava aquestes dolçes paraules, retrovat de nou dons.

moni ha dit...

Estamos en la lista negra. siempre nos quedará la poesía. Besos