Estic esperant la pluja que no plou
i si no plou la pluja
hauré d’esperar en la secada,
la sequera del sol
que tot ho asseca
i torna les muntanyes rosses.
i les sargantanes inquietes
Esperant l’aigua
tant esperada,
esperant el núvol
que mai no arriba
i la tempesta que no cau.
A la mare li preguntava...
- Mare per què plou tant quan plou?
deia,
- per què s’omplin les deus
- i després ragin les fonts.
Encara no plou,
i espero omplir els càntirs
amb aigua fresca
de pluja nova.
Aniré a la font de Can Comes,
que baixarà a ple doll
i darem de beure
a la dansarina negra de bec groc.
Merla, merla cantora
que beus de la meva aigua
canta i crida la pluja,
dansa la dansa
de cada capvespre
Demà al matí,
desperta’m des del meu garrofer.
Veurem si les fulles
estan mullades
i si les bruixes es pentinen
4 comentaris:
déu vos guard, cavaller carles, sou també saludada senyora maria dolors........
jo bé que em pentino cada dia però no se con fer-vos ploure, ves qui ho diria!
tant si val si les orenetes volen alt, tant si val si el cel rogent anuncia pluja o vent.....les coses cavaller ja no son com avans, ves qui ho diria.
Estimada menta fresca, estem contents que ens hagis visitat. Tu ja saps, i perdona'm que et tracti de tu, que pels blogaires n'es una satisfacció el veure que algú ens llegeix. Si n'Ausias March hagués tingut un ordinador i l'internet probablement que els Països Catalans serien una altra cosa. O no?
estimat carles, res que perdonar ans el contrari, m'heu de dir de tú i la satisfacció es meva d'haber trovat aquest racó de poesia, en tots els aspectes.
gràcies per ser-hi.
Publica un comentari a l'entrada