NOMÉS UNA OBSESSIÓ

Només una obsessió
per viure els teus minuts,
per viure els teus dies
i un neguit
absurdament continuat
d’un mai,
que mai arriba.

Demà el temps,
però avui
tampoc ha estat
el temps d’estimar.

Tan assenyat...,
voldria posseir
un rampell de follia,
per abraçar-te,
estimar-te...
i no esser esclau
d’aquest seny feixuc,
sens mans,
sens braços,
eunuc,
capat,
imbècilment calent,
babau amant
i manipulador
de nits estèrils.

Potser valdria més,
engegar a la merda el treball,
la muller,
els fills,
a l’amant...
i dir-los que no vull
esperar Seralpuc.

Vull encara trobar
un pubis temptador
unes cuixes que m’abracin,
uns llavis humits per a besar.

Si ets tu...
deixa el teu llast
i vine amb mi.
Viurem el riure
i plorarem si ens cal.


Seralpuc és per a mi el reialme del mai, es el mon del desig, de l’esperança , de la follia, dels meus racons més íntims, del sempre i de les esperances més anhelades i quasi sempre impossibles.
És un mon, on la llibertat es la condició del qui no és esclau i es el mon de la saviesa i del equilibri.