El Desembre de1984 Tiana i el grup Casa de la Punxa, va fer un homenatge a Lola Anglada. Vaig fer una poesia a la seva memòria i vaig tenir la gran sort de que n’Alvar la va escriure en gran format sobre una tela...
ORACIÓ PER LOLA ANGLADA
Monsenyor...
per què ploreu
si els llargandaixos
no ploren el Setembre.
I tu Narcís
D’ulls tan blaus,
cara rodona.
Ai, els meus àngels i follets,
diables i formigues
del castell arruïnat.
Cavaller de la llança
per què plores...
“Dalt del puig, ella voldria que el vent la prengués”
El vent del mai,
L’ha pres cap el Sempre.
“No tinguis por – diu el rossinyol”
Gatet, on és la Lola?
Dorm!.
Margarida,
avui no tanquis el balcó,
deixa arribar-li
els flaires de Tiana.
“M’estimaria més fer aquest viatge damunt d’una fulla”
Lola ja s’acosta la tardor,
et portarem totes les fulles
i en el carrer de les caputxes
hi cantaran els teus cucuts
i els teus mussols.
“Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de...”
“Gavina !... Fa dies que visc a la mar, i diria
que m’ha pres un somni.
Diguem si l’estiu ja és fora. Si ha marxat,
tornaré a casa, que la mare i el pare passarien angúnia”
Pare nostre que esteu en el cel...
Doneu-li les gràcies,
I digueu-li que les nenes de col·legi
Encara esperen Margarida.
Monsenyor,
per que ploreu,
si els llargandaixos
no ploren al Setembre.
3 comentaris:
amic, no esperaba de poder recordar en aquests instants en Narcís i la Margarida....jo els vaig tenir de petita, me'ls va regalar la meva iaia i la meva filla també els va tenir; suposo que va ser enyor de la mare en veure'ls altre cop, els meus germans habien acabat amb ells......un escrit entranyable.
estimat amic,
no he pogut estarme de visitar la web de l'alvar i quin fermall més preciosós "caricia".....i quins dibuixos, aquesta es la meva frustació, no haber-m'hi pogut dedicar.....les raons ara ja no calen.
La Lola Anglada va ser una persona estimada per mí i per quasi be tot el poble de Tiana. Dic quasi, perquè el senyior Rector de l'època, la considerava una persona pecadora, perquè vivía amb un home i no estàven casats. Del Rector ningú recorda el seu nom. La Lola Anglada serà eterna.
Publica un comentari a l'entrada