Saps...
ahir va fer una calamarsada,
però també va tornar
a sortir el sol
i vaig pensar en tu, estimada,
ahir també, un roser impacient
no va esperar la primavera.
Saps...
avui amb l’albada
un esclat de roses,
ha fet sortir el sol al matí.
Saps...
l’oreig del vent
les fa moure,
ja torna a ser viu el meu jardí.
3 comentaris:
No se't passes pel cap regar cap flor, ni cap planta. A Tiana sou els primers de la llista en posar multes!
ja feia dies que anyorava aquestes dolçes paraules, retrovat de nou dons.
Estamos en la lista negra. siempre nos quedará la poesía. Besos
Publica un comentari a l'entrada