dissabte, 26 d’abril del 2008

UNA AMBULÀNCIA

Niii….Naaa…Niii…Naaa
I el munyoc de carn blanca,
s’escola pel forat de la vida,
mirant-nos amb ulls estorats.

Cada cop més serens,
cada segon més grossos,
més blancs,
més brillants.

S’excusa encara,
amb veu apagada.
-Perdoneu...
-L’stop...?
-perdonin,
-Déu meu...!

Niii...Naaa...
Arriben homes de blanc i groc.
el carreguen amb civera.
Se l'emporten amb cotxe groc,
El tapen amb flaçada blanca.

Niii,,,Naaa...Niii

El cotxe de blau.
S'ha acabat,
circulin...circulin,,,
i damunt el toll de sang,
terra,
tres grapats de terra.

Els homes de blau,
unes coordenades,
unes quantes guixades
son fotografiades.
I de una potada,
arramben una virolla
i una llum,
lluent i torçada.

S’ha acabat, s’ha acabat,
circulin... circulin...!
i sobre el toll de sang,
terra,
tres grapats de terra.

1 comentari:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ja ho veus, oi? tot de sobte, en uns segons i tot canvia....tres grapats de terra sobre el toll de sang, una trucada al teléfon, s'ha acabat, circulin, la vida no es deturarà per això, circulin (i sort si no et diuen "ràpid, ràpid").