Diguem germana i amiga,
On haig de buscar l’absència,
on haig de cercar el temps.
El gra de sorra,
l’angoixa constant
pel demà perdut
i les flors blanques,
marcides per la sequera
i mogudes pel vent.
El mar avui,
sempre en el mateix lloc,
ha tornat al silenci
i malgrat el sol,
absurdament blanc... brilla.
Fa ressol.
He acluca’t els ulls,
i una gavina,
s’ha mort amb mi.
Tenim tot el passat
que hem compartit
i que ens pertany.
Avui, aniré a veure’t,
faré bona cara
i et besaré. Bon dia.
5 comentaris:
així m'agrada! besar, bona cara, veure-la...no busquis l'absència, t'ho mateix t'ho dius, carles "temin tot el passat que hem compartit i que ens pertany" i aquest encara té un futur per anar afegint dins vostre. La cara alçada, el semblant viu, els ulls brillants, i no ho oblidis: riure, riure tant com es pogui!que la vida ja ferà el seu camí....
Si noia si, la cara alçada,però ahir al tornar estava content, És bonic besar a la germana, al cunyat, als fills, a tothom. Hauria d'estar a la Constitució i a
l Estatut. Crist tenia raò, entre les obres de misericòrdia ...ensemble que n'hi havia una que era "visitar els malalalts", o no?
dons si Carles, però tot tipus de malalts, no podem pas oblidar-ho.
A qué et refereixes ?
n'hi ha que tenen altres tipus de malalties, els hi fa mal el cor, els hi plora l'ànima, tenent enyorança.....t'he llegit a cal mugro i sabies que antigament tenir les nius de les orenetes(o falciots) sota la teulada de casa teva, era considerat de gran fortuna? deiem que hi haurien bones collites aquell any, mai malmetien aquells nius; també sabràs que les que tornen, ho fan al mateix niu que vàren deixar....i m'ha agradat els renecs al meu post, aixi m'agrada, el cor ben viu!!!
Publica un comentari a l'entrada