He estat desconnectat molt de temps de tots vosaltres, però noies i nois, un servidor de vostès no dona per mes. No us penseu pas que ja no pensi. Ho faig amb la mateixa intensitat que quan bloguejava o encara una mica més, el que passa és que no tinc temps per a tot el que voldria fer. M'he viciat amb el Facebook i ara que sóc vell m'en dono compte que no tinc el do de l'ubicuitat. Escric cada mes en una revista de difussio mondial: L'Informatiu de Castellolí amb una "tirada" de 300 unitats en paper i repartida per a tot l'univers a travers d'aquesta cosa que en diuen Internet.
Us tinc que confessar que estic gaudint com mai en aquest acte meravellós que se'n diu ...escriure. Vaig comprar-me un estri que se'n diu IPot i des de llavors em passo el dia amb la ma esquerra aguantant-lo i amb el dit mig de la ma dreta que se m'ha tornat boig teclejant un piano sense tecles. Una pura delícia. Així doncs a partir d'ara em comprometo una altre vegada amb tots vosaltres... Si és que em voleu. Sóc com el fill pròdig.
3 comentaris:
Benvingut, fill pròdig!!!
Els blocaires que quedem actius, crec que som "només" aquells acqui no agrada el Facebook...
He, he, he... Som-hi, doncs.
Els vells blocaires no moren mai!
hahaha. I tant, carles!!!!
tira avant que el carro que arrossegues porta molt fato... I fins els animalons necessiten dessuar-se i remenar la menjadora... A tots ens passa... Treball espiritual, treball físic, treball de col·laboració, treball d'atendre als companys, família i mil puces que piquen i piquen i volen ser ateses... A tornar al tall que el pupitre vol companyia... a seguir... I... ben retornat al lloc de les fàbules que cadascú conta.Anton.
Publica un comentari a l'entrada