Ahir va ser un dia nefast per la
democràcia, no pel fet que s’imputés a
uns càrrecs socialistes, presumptament innocents de corrupció, sinó per
l’oportunitat de la justícia, o la inoportunitat, segons com és miri.
En Mas va veure’s implicat en una difamació
periodística, més que demostrada. El govern de Madrizzz... atia la cosa al
nivell més alt. La fiscalia del Estat no diu res i mira cap un altre cantó i
fins i tot crida a l’ordre al Fiscal General de Catalunya, que és l’únic que no
l’ha posat un govern. Com va dir en Duran –que no és especialment
independentista -, no és que és facin servir les clavegueres de l’Estat, és que
l’Estat és una claveguera. En Mas probablement per aquesta intoxicació, va
perdre dotze diputats i l’oportunitat de governar confortablement, i portar el
país cap a la autodeterminació/independència.
Les conseqüències del Mundo van ser
immediates, però les querelles les faran durar eternament. El jutge diuen que
va retardar l’escàndol de Sabadell, per no influir en el debat electoral. Amb
perdó – quins collons que té la burra!!! -, perquè, una vegada demostrada la
falsedat del diari , el mateix fiscal no va fer tancar el rotatiu?... És més
que evident que la vara de mesurar, és diferent i absolutament desigual pels
partits catalans vers els partits d’obediència espanyola.
No hem d’estar tristos per això.
Perquè a Catalunya tenim uns altres partits independentistes que han recollit
les fuites dels vots de la gent desconfiada i poruga. Us faig a mans, és a dir
a ulls, l’estudi absolutament raonat d’en Vicent Partal. No te rebuig, és
definitiu.
Foto: Francesc Borràs
