L’any s’acaba , estem a vint-i-nou i
només ens queden les darreres notes d’un any, que per la majoria de ciutadans
ha estat la culminació del fracàs d’una simfonia impossible, on no hem estat
capaços, definitivament, d’entendre’ns i no hem sabut trobar uns directors
d’orquestra, que ens fessin afinar
aquesta melodia que es diu Espanya. No ha estat possible i ara és mes
impossible que mai. Les espanyes i els seus portaveus, estan atiant la por a
una guerra que ningú vol, on ni ells ni nosaltres en sortiríem guanyadors.
Dic impossible, perquè ma cosina germana
des de Barbastre, va dir-me l’altre dia en la trucada d’abans de Nadal:
- Ai Carles, per aquí, amb tot el que es
diu de Catalunya, tenim por
d’una guerra.
A mi se’m va posar la pell de
gallina. Pepis, això no és possible, que no veus que us manipulen i que us
volen omplir de por?
- -
Ai Carles, és que jo ja soc vella i ja no tinc forces.
Jo, encara tinc sort i encara tinc
la força de la raó que m’acompanya. Com a la pel·lícula de les galàxies. Al
menys tinc el convenciment íntim i personal, de que anem per la drecera que ens
pot portar a un bon camí. Preparem-nos però, ells ja han començat el seu conflicte,
nosaltres només podem oferir-los la pau del raciocini i el sentit comú. No ho
entendran, ni ho voldran entendre... suposo. Així ho han fet sempre, són
“hidalgos” gentilhomes i el seu honor està per sobre de l’equilibri lògic. “La
constitución” és el seu referent, ells que hi havien votat en contra...
A la meva cosina l’aniré a buscar i
li oferiré asil polític. Ella i el seu marit, van oferir-me casa seva quan vaig
anar a estudiar a Barcelona, van donar-me la companyia i algun sopar per un
estudiant sol a la gran vila.
Espero que ni el rei ni en Mariano
facin com el seu antecessor Ramir II d’Aragó, el Monjo, pare de la Peronella. La
campana de Osca.
Lloc web d'aquesta imatge
El cuadro de las Campanas de Huesca fue pintado al óleo en 1880 por el ...
compartiendoculturas.blogspot.com
