A MARIO BENEDETTI

Si Dios fuera mujer,
no habría mundo, Mario.
Todo sería cielo
o tal vez todo sería sol
tal vez fuera negro,
tal vez fuera su vello en la negrura
i en la húmedo de tu aventura
bajo la cintura,
entre jirones de su piel
si Dios fuera mujer,
quisiera ser su arcángel
y encontrar tu sendero,
camino hacia tu cielo,
enredado en tus marañas
y prendido entre tus redes
buscar en tus entrañas.

Cuenta comigo
Benedetti del alma,
compañero querido,
amigo encontrado entre
las páginas de un libro.

Ahora podrás saber,
por fin si existe Dios
y preguntarle si es hombre
o tal vez mujer.
Cuenta conmigo.

Foto del Google:

Mario Benedetti
363 x 324 - 28 KB - jpg
www.cervantesvirtual.com

A L'AVI LI CAU LA BAVA

Ahir, l’insomni del nét,
va angoixar el meu esperit.
Avui, després de les meves
angúnies, un alè d’esperances,
torna a ventejar les meves
fràgils fulles de vida i m’empeny
a cercar un nou horitzó
dins un món on tot tremola,
on tot es mou,
en una vida molt bèstia,
en un món que ningú entén,
però que tothom volem viure.

Avui, el nét, escaldufat,
després del bany de sol
i el remull a la piscina,
s’ha llevat de bon humor
i ha vingut a fer mandretes
amb els avis cofois
del dolç despertar...
Bon dia ,bon dia,
bon dia pel matí,
la lluna s’amaga
i el sol torna a sortir!
Abraçades i afalacs,
una joia d’obrir els ulls
mentre els seus pares dormen.

Bon dia Abril, bon dia Quico.

BARÇA A ATLANTA (GEÒRGIA)

Jaume, fill de ma germana,
des d’Atlanta, a la Georgia, on treballes,
m’envies per l’espai intemporal,
un mail d’admiració cap el Barça,
l’equip on hi va jugar el teu avi, en Carles.

Ca teva, va convertir-se en l’ambaixada,
dels sentiments culés, el dia del Partit,
del gran Partit, del partit de tots els partits
i ara tens por...
de quedar-te orfe, sense l’equip
dels teus, vida dels teus
i sense les emocions del dia a dia.

Els culés som l’absurd,
som el moviment Brownià,
som la rehòstia Jaume Lele... però
sempre ens quedarà Madrid,
dos – sis i després Roma
malgrat en Berlusconi.



Però no t’espantis,

ens queda un Gassol,

per projectar els sentiments
barcelonistes i catalanistes
en terres americanes.

Ja li has explicat a N’Albert,
què és Catalunya i que és el Barça...
Ara, quan vinguis,
ja li explicaré que el seu rebesavi
va jugar amb el Barça,
en temps de Samitier,
d'en Ricard Zamora
del debut de l’Ascarone,
quan els camps eren de terra
i la gespa de pedra picada.
Temps on es forjaven sentiments
amb joventuts passades,
temps de mancomunitats i esperances,
temps on es va inventar el futbol
i les pilotes no eren rodones.

Temps de repúbliques
i monarquies,
dies de republicans,
dies d’anarquistes
i esperances de revolució,
dies del Llibre d’Or del Futbol Català,
d’en Miquel Casanovas



i d’en Carles el seu germà
d’en Samitier, d’en Zamora
i d’en Meia, el teu besavi,
del carrer Castanys i la plaça,
d’en Calsina, el pintor
que pintava torres d’aigua
i del carrer Xuclar ...

Barça, Barça, Barça! ...

Foto 1.- Equip Futbol Club Poble Nou març 1923
Foto 2.- Samitier al centre amb Carles Casanovas, contra l'Espanyol
Foto 3.- Miquel Casanovas
Foto 4.- Miquel Casanovas evitant un gol
... de l'àlbum familiar