Fins ara, jo deia que "nosaltres" teníem un problema. Avui , deprés de sentir l'ex, al "Presi" i al nostre President, parlaré només de nosaltres, de vosaltres els propers, però no d'"ell". Em fa al.lèrgia.
dimarts, 15 d’octubre del 2013
ELLS
El llenguatge de l'ex president Aznar el dia d'ahir, ha precipitat encara més els meus sentiments. Aquest individu em pica i irrita més que un atac agut d'urticària. Sembla pel seu posat i discurs, que estigui per sobre del bé i del mal, malgrat les altres opinions dels seus contrincants. No podria aplicar un xic d'humanitat al seu posat i en el to de les seves paraules?... En política hauríem de posar l'unguent balsàmic i sanador del discurs. Els catalans diem que "parlant la gent s'entén". "Ell" aplica el to de l'amenaça i l'esguard dur, mirant per sota les celles. "Ell" ni mou el llavi superior i cerca el temor com el seu aliat. Fins i tot desqualifica el "seu" president del "Gobierno", dient-li que no ho fa bé, que el que fa falta és treure la força, per obligar als equivocats catalans a tornar a la drecera del "Nacional Entendimiento", que és l'únic i el bo.
diumenge, 13 d’octubre del 2013
LA POR
Ens volen acovardir. Amb provocacions i proclames car els raonaments racionals els hi manquen. No saben què fer davant la nostra determinació d'ésser lliures i de començar una altra via, lluny dels seus plantejaments imperials i caducs. No m'ha agradat la reacció airada de la Presidenta del Parlament. Hauria d'haver deixat que els bèsties de Ciutadans és coguessin amb la seva pròpia salsa provocadora i impertinent de gresca de "saloon de far-west". Un espectacle deplorable i ple de reminiscències carpetobetòniques. Només hi faltava en Tejero. El PP tampoc va estar a la altura. Van esdevenir-se com a taloners d'un partit que el portaven darrera i ara el porten davant. N'estic cada cop més convençut de que a Espanya s'han convertit en "La esquadra Invencible" i el seu almirall en cap és el senyor Rajoy que els porta obcecadament al desastre. En Cañas li ha donat un toc d'autenticitat a un retrat en blanc i negre, que hauria signat perfectament el Greco i "el Caballero con la mano en el pecho".
No estic gens satisfet d'aquests espècimens. Preferiria
uns interlocutors vàlids amb qui parlar després del Gran Dia. No sé si no en
tenen o és que no hi són, però necessitarem gent amb les qui parlar de negocis.
Ens faran falta. Els tenen?... De moment ho dubto, espero equivocar-me.
Del Google: "El Caballero de la mano en el pecho.- El Greco
Del Google: "El Caballero de la mano en el pecho.- El Greco
Subscriure's a:
Missatges (Atom)