dilluns, 28 de febrer del 2011

LLENGOTES


Avui t’has jubilat,
tant joveneta i fent llengotes.
llengotes per a mI,
llengotes per a tots,
en un esclat de vida.

Hem tancat amor
un altre calaix ,
o potser l’hem obert.
Ens espera la vida
i els nostres despertars.

Ara, amb salut,
i néts i fills i tu i jo,
com sempre,
fins el mai,
fins l’espai.

Sento per tu,
llengotes meva,
una immensa tendresa
i un immens amor.

Estic preparat,
però no vull encara
obrir o tancar,
un altre calaix,
deixa’m viure
aquest moment.

dijous, 24 de febrer del 2011

CASTELLOLÍ - TUBE


Al poble
no li manquen “ Tubes “.

El torrent de Can Tardá,
l’han convertit,
l’han capat,
el volen domar.

Jo he vist com aquestes
minces escorrialles,
arriben molt alt.

Ara seràs un tub,
ara seràs meu.
I tu, merda d’aigüeta,
hauràs de passar per ací.
Sempre...

Ell m’ha dit...
mai és l’eternitat,
i jo sóc ara,
espera't, ja em veuràs.

dimecres, 23 de febrer del 2011

ANCESTRES


Els meus gens
vénen d’aquí,
vénen d’aquests.

Persones nascudes
abans que en Napoleó
i el francès paressin a casa.

Sóc un fruit de la història
...i de la seva memòria.

Barretina a l’espatlla,
ventall a la mà,
nena, nina i cigar havà.

Rellotge i medalla
a la faltriquera,
bastó per atiar,
anell de compromís,
nines de porcellana i drap.

Quiets, molt quiets...
catifa de retratista
i les bótes dels nens,
ja està!
sóu al futur.

D’aquí a cent i trenta-dos anys,
el vostre descendent
us posarà al ciberespai.

Què és el ciber...
-Tio Paco sóc jo...
en Carles fill d’en Carles,
nét d’en Miquel...
rebesnet de...

Fins el mai,
fins el sempre ancestres,
us estimo.

divendres, 18 de febrer del 2011

COLOMS DE L’EMPORDÀ.


El colom cerca la coloma,
la coloma delirosa
espera el colom,
- tot mirant-lo -
sobre el vell campanar
de la plana neta,
damunt Peretallada.

Amors de l’Empordà,
torre de pedra tallada,
cel arrufat de boira fina,
esperances d’eternitat.

Mentre la banderola
amb una creu
ens assenyala
el camí de la tramontana.

Foto: Francesc Borràs

dijous, 17 de febrer del 2011

EL GOS DE PERETALLADA


Va acostar-se sol,
cercant companyia.
Va mirar-me.
Va mesurar-me,
va admetre
quatre carantonyes...
sense exagerar
i va permetre,
la meva estada
a la seva plaça.

És evident, és l’amo
i comprova sense
estridència, la identitat
dels hostes.

Podeu seguir...
on teniu el cotxe ?

dimecres, 16 de febrer del 2011

PORTES



Porta dins d’una porta,
porta vella
a la porta.
Segles d’història,
claus d’eternitat.

D’on vénen els orígens,
qui porta la identitat,
la raó la té el temps.
El teu, el meu,
són els jorns d’estimar.

dimarts, 15 de febrer del 2011

UNA GRAN CAGADA.



Gran merderada,
la del gos de Moià.
No es pot patinar amb patins,
no es pot usar l’eskate.
No es pot jugar
amb les pilotes,
“les de cuir o similars”.
No es pot anar amb bicicleta.

Així està la plaça...
buida,
sense vida,
sense nens,
sense jovent,
sense gent,
sense les rialles
i sense els xisclets...
...absència de joia.

Amb una immensa tristor,
fins el grís del cel
ens acompanya.

Gràcies Sr. Rector,
mercès Sr. Batlle,
la plaça està en silenci,
neta dels nens,
neta de nenes.
Tinc l’anima buida.

diumenge, 13 de febrer del 2011

CEL.


Des de la meva finestra,
al cel i són el blanc i el grís
dels núvols.
Sota, el verd i la terra
els hi donen suport.

Pins rodons,
pins pinyoners,
amb pinyons
gust de reïna.

El meu Rocar a la esquerra
i al fons
s’endevina la mar blava.
Sota , les casetes de Can Roca,
sobre, els camps llaurats.

Ha arribat la tenebra,
ha arribat la foscor,
des de la meva finestra,
des del meu mirador.

LA COL DE L’HORT


Mireu-la tot ufana, arraulida
i rostida pel fred de febrer.
Aquesta gelor que s’arrapa
a la pell de la col
de l’hort de Cal Tendre.
A l’olla de l’àvia,
serà bullida, amb trumfes
de la mateixa terra.

Després ja estatovada,
amb cansalada “viada”
reberà el fregit
amb botifarra negre.

Menges d’hivern...

divendres, 11 de febrer del 2011

LA VELLA BOTA


És una bota grossa i vella,
la única que resta al celler,
té un ví molt vell i negre
aspre i agre, eixut i franc,
sense dolçaines, amic,
vinagre d’en Venànci.

Des del quaranta tres,
aquest ví, ha recollit l’agró
i la gana de la guerra perduda,
les males llets,
i la fam dels quaranta.

Jo m’estimo aquesta bota,
per què fa bones
les amanides
i em fa sentir companyia,
quan baixo al celler fosc.

Aquesta bota, té un any menys que jo
i jo tinc un any més que la bota.
Companya....
Foto: Jordi/Marta

dijous, 10 de febrer del 2011

ELS SECRETS DEL CELLER.


Qui sap de quan,
qui sap perquè,
amb un forat al mig,
diu una frontisa orfe a la porta
que ací i guardaven
el carro i el matxo.

I en Venanci
ho va pintar de blanc...
era l’antiga porta
del darrera,
amb un forat per la viga.
Era un forat pel forrellat.

Que l’enemic no passi...
passarà pel davant.

dimecres, 9 de febrer del 2011


Tant em fa que em critiquin,
és igual el què faci o digui.
el resultat sempre serà
el mateix, som insolidaris.

Som catalans,
ves què hi voleu fer.
Se’ns nega fins i tot
la capacitat de demanar,
el dret de sobreviure

Si devem,
encara que volguem
pagar el que es deu,
no tenim dret,
a ser honestos...

Doncs prou,
nosaltres no som
“d’eixe món”,
Els hi donem la independència
i que ens deixin treanquils,
per a poder
canviar d’aire.
Del Google
Guifré el Pilós
580 × 293 - 97 k
- jpgapic.es

Si tot fos tant senzill
no ens caldria ni tant sols estimar,
només el desig
i les ganes de viure,
caldrien per anar tirant
un día darrera l’altre
i pensar, que som i existim.

Potser són
massa filosofíes
per un mes de febrer
d’un home que té
ara i encara
ganes de viure,
en un tems que comença
a no ser el seu.

Projecció de vida
en un món complex,
d’hores perdudes
i vagarosos despertars.

Demà quan aixequi el dia,
no serà distint a avui.
Tinc temps,
esperaré que vingui
la meva esposa,
a les tres dinarem.

Estendré la má
i trobaré la mà amiga.
Dolça realitat.
Del Google
Manos que se acompañan 333 × 237 - 29 k
- jpgescritoconsentido.blog...

dimarts, 8 de febrer del 2011

NEU


En un mes de febrer,
quan érem joves,
la neu va emblanquinar
el camí per fer-nos companyia.

Va caure suaument,
sense brogit,
dolçament, amb melangia.

Neu fràgil de febrer
sota el Castell,
olors a ginebrons, a pins,
a juventud, a desig, a fred,
tot, sobre les fulles seques.

Deixa’m mirar-te una altra vegada
i abriga’t que fa mal temps.

dilluns, 7 de febrer del 2011

L'ESGLÉSIA CREMADA


Una finestra al cel,
transparència per la vida
es el resta de Sant Vicenç,
església, odis i rancúnies.

Runes de temps violents,
record eternal d’una guerra,
on van caure els covards
...i també els valents.

Ha quedat però,
l’ocre de les pedres
i del cel el seu blau.
A resar a l’Església vella,
els morts que reposin en pau.

diumenge, 6 de febrer del 2011

AMICS D'INFANTESA


He anat a Cal Patxó,
a Castellolí, a l’església vella,
m’he retrobat amb vells companys
i amb amigues de la infantesa,
que feia temps enyorava,
que feia temps estimava,
... el record no havia minvat.

També he baixat
a les catecumbes del vi,
he olorat els flaires del terròs
i m’he confortat amb el record
de la memòria,
amb algun que altri plor,
compartint llurs dolors,
les malalties
de les seves històries.
M’han dit tots
torna...
Jo els hi he dit,
tornaré...

dijous, 3 de febrer del 2011

BOMBOLLES DE SABÓ


Un temps,
a l’estiu
quan a casa teva festajàvem
i teníem el temps per esperar.

Peus quasi descalços
i escales
cap a la porta del cel,
bombolles de sabó,
tant fràgils,
amb coloraines,
tornassolades, esclatants,
tota una vida
i un temps per estimar.

Un temps,
a l’estiu a casa teva,
era ahir,
ha estat el demà.