diumenge, 5 d’agost del 2012

TEMPS ERA TEMPS



Han començat a sorgir velles passions i velles àgores de discussió política. A alguns ens agrada. Això sí, sense els polítics que fins ara ens representaven. No ens en fiem. Fa massa temps que han estat dins del rovell de l’ou, i no ens en havien informat de la magnitud del desastre, el nivell del deute és tant bèstia que mai més ( en vida meva )  serem a temps per pagar el que aquesta pobre, alegre i dissortada terra havia creat. No voldria pas fuetejar-vos amb comptabilitats que no entenc. A mi em tenien enganyat. Fins i tot, jo blasmava contra els anti sistema, i ara penso que s’havien quedat curts.

Tenim un estat corrupte i lladre, on el Cap fent el bèstia és capaç de trobar normal, anar a caçar elefants a l’Àfrica profunda, mentre una part del poble és fot de gana o perd la vivenda. Un president del Tribunal Suprem que se’n va de “rositas” amb el seu nòvio a Marbella a compte del Presupuesto Nacional; el foten fora i creu que l’hem d’indemnitzar per acomiadament improcedent. I diuen que té raó. Uns Presidents de Govern que no saben parlar anglès. Uns diputats que sense fer res i sense saber res, és pensen que el seu càrrec és vitalici, trens i aeroports sense passatgers i viatgers, mentre que per sortir a França, la carretera està en obres inacabades des de fa més de dotze anys. I....i....i.... els morts per accident son constants i fatalment inevitables.

No s’ha de canviar el país, hem de canviar l’estat ... o d’estat ... no en queda ni el valor postal



  

Lloc web d'aquesta imatge

Cifra. Estado Español
sellosmundo.com

divendres, 3 d’agost del 2012

DESPERTA FERRES!!

 

 
En Ramón Muntaner a part de ser el meu cosí, va ser el cronista de la Batalla de Gagliano cap l’any 1300. Va ser en un matí boirós i els francesos s’acostaven emboscats. Un guaita els va descobrir i començà a cridar, tot picant el relló de la seva llança contra les pedres de terra.

Desperta ferres, desperta ferres!!!,
que s’apropa l’enemic,
 que ja el tenim a dins,
 que ens vol furtar la hisenda,
 que ens vol prendre la dignitat,
que no vol saber res dels nostres furs,
que ha oblidat els seus pactes.

Sembla que res hagi canviat, des del 1300, des dels Trastàmara, des dels Àustries, amb els Borbons, amb les Repúbliques, amb la monarquia imposada  i l’esclavatge eternal. No hi ha res a fer, deixem-nos d’una vegada de collonades sentimentals i que el poble parli sobirà. No vull ser més part d’aquesta colònia nord occidental, d’aquesta vaca mamelluda que li fan mal els pits i absolutament deslletada.

Desperta ferro Catalunya, ha arribat el teu moment. Us espero l’onze de setembre on ens diguin els que pensen. Hem de donar una lliçó al món de decència, fortalesa pacient i determinació impacient. 


Lloc web d'aquesta imatge

Fitxer:SomUnaNacioNosaltresDecidim10Juliol2010.jpg
ca.wikipedia.org