LA FONT DEL POBLE

La Font del Poble,
fa una aigua fresca i clara.
A la font del torrent
hi anem amb la mare,
cap a la vesprada.
Fa una aigua gelada,
fresca i clara,
com la seva mirada
tan dolça...com el seu bes,
tendre i proper.

La mare està enterrada
sobre la font,
on el sol escalfa
i els ocells canten
cançons de primavera,
allà on trencava
els càntirs, jugant
a mullar-nos
tot bufant pel broc gros.
amb en Josep Maria
de Cal Carboner ...

No ho faré mai més
mama...
home Carles...!
- demà hi aniré sol,
o amb en Pere de Cal Bon Home,
que no és tant enjogassat
i no em fa córrer.

Quan sigui gran mare,
i guanyi molts cèntims
et compraré un càntir.
Vale...?
Si Carles, Vale
i somriu dolça com sempre....
Fins aviat Mare !

LA PANXA DEL MEU AMIC

La panxa del meu amic,
és una una panxa rodona,
respectable, confortable,
amical i respectuosa.
En el meu amic li dona
un aire cardenalici,
una àurea de dignitat
mai perduda i sempre trobada.

No és com la meva,
descontrolada, i plena
de vicis inconfessables
i desitjos mai satisfets,
la meva panxa
és un apèndix pecador.

...Com puc anar pel món
amb un pes així.
Tu amic meu,
que tens com amic
al bon Déu, demana-li
que em tregui
aquest pes de sobre.

DALT DEL VELL CAMPANAR

Una mica més,
i gaire bé migdia
a l’església vella,
dalt del vell campanar...
el bes a la mà
i ens mirem amb esguards
eternals d’amor futur
i per sempre.

Al fons de la vall
El Puig d’Aguilera,
Sota, Castellolí ens espera.
Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia.

Mans
tot son mans
i les flors del bosc,
ens perfumen.
Flors del bosc
ara que ja soc vell
i tu encara ets jove.

LES IRES DEL TEMPS

Com un fantasma, com un esperit
que vetlla i no dorm,
com una ànima sense cos,
com un cos cercant la llum,
avui m’he acostat a Castellolí,
a la recerca de les seves fonts
i als seus verds i bardisses,
a la font de Can Tardà,
on és recullen les aigües
de l’obaga de Rocaestret.
On és recullen els amors d’infantesa...

Ja no hi sóc a temps,
Les ires del temps no han passat en va,
però m’hi he trobat
a cars amics d’infantesa
i joventuts perdudes.

Casualitat ...
o potser el bon Déu,
m’ha apropat a la Rosa,
m’ha apropat en Miquel.

I tot per recollir l’aigua
de les fonts de la vida,
ara ... quan les forces minven
i la joventut se n’ha anat.

Imatge: Eglésia vella s/XVIII
Ajuntament de Castellolí