A la pastisseria Aixelà de Tiana hi comprem les coses dolces. A
casa no en mengem massa, per tot allò
del sucre, els hidrats de carboni i la
mala consciència que els acompanya . De totes maneres ens hi acostem sovint a
comprar el pa rodó llescat a un gruix determinat, per tot el que comporta fer
un bon pa amb tomàquet. Avui tocava. Era l’hora d’esmorzar, i no he pogut, ni he
volgut cedir a la temptació d’una canya de cabell d’àngel, que a mi em tornen
boig. Na Laura de Ca n’Aixelà, bona botiguera de Tiana, ens ha fet a mi i a la
meva dona l’article en positiu, dels pastissets de Tortosa, que també són fets amb la citada confitura i que els tenia
al taulell, sota del vidre.
-
De fet aquets pastissets no són de Tortosa ni els fem aquí,
sinó de Rasquera!
-
D’allà on volen fer una plantació de maria? – li pregunto –
-
Si, si...diu la Laura. D’allà!
I
ja hi hem estat. I si us canvien la melmelada de cabell, per la maria? - Li dic
jo
- Ho
hauríem de provar!
-
Laura, la fleca sempre plena.
