“Quan jo n’era petitet,
Festejava i presumía.
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia”

Ara ja no en sóc petitet,
però encara somnio,
encara guardo l’anell,
per si la força m’oblida.

“ai clavell morenet,
estimada rosa del dia”

PIRATA

Quan en Gadafi amenaça,

l’Abril pren la davantera
i bòrnia, contraataca
amb l’ull blau de cel,
tot ensenyant les dents
i mostrant la seva fúria.

Mai seré vençuda,
crida...
...desperta ferro!

IMPOST

Hem anat a pagar l’Impost de Successions, per la casa, que a manca d’hereus, va deixar en Venanci a la seva neboda i hereva directa, la meva muller Na Dolors.
Ha estat un acte de civisme, sensa trampes, amb la cara ben alta i parant la galta amb orgull. Alea jacta est...el cop ha sigut el més fort que mai hem pagat a la vida. Els peus a terra entomant la batacada.
Ara a l’hereva de Cal Patxó, ja li puc dir Patxona meva... o pot ser ella, mirant-me per sobre l’espatlla, podrà dir-me... passa ets a casa teva.
Un cop. Però només són diners, el cop es dolç, suau i necessari. Estic satisfet que Cal Patxó continui i que la meva companya, mani el destí de la mistela, el vinagre i de la bota del recó.

FONTETES

L’aigua de les fontetes
brolla sempre igual,
fresca, constant i alegroia,
tranparències lluminoses
amb bombolles d’eternitat.

Farem un got verd
amb una fulla de canya
i beurem a doll,
fins a assodollar-nos.
Cridòria de canalla,
mans de jovenesa
amb petons i moxaines.

Com sempre, fins ahir
fins la infantesa,
fins el mai,
que mai arriba.

La gelor vivificant
arribarà al poble,
després a l’Anoia,
al Llobregat
i a la mar,
mentre la meva ombra
vigila l’esperit
de l’aigua viva.

SAFAREIG

Forjats a la finestra forjada,
remembrances d’un festeig
i d’una època passada
amb boires i blancs,
amb sentiments actuals,
amb dessitjos perennes.

Roda i roda la rentadora
...rum, rum, rum...
No paris mai, rum...
...Otsein amb olor a net,
olor aspre, olor a dolç
a sabó Lagarto
i a bugades molles.
Afanya’t-hi Dolors...

Al safareig perfum d’escudella.

MARGARIDOIES

Flor blanca senzilla
de pètals rodons,
amb un toc de vida
que li dóna el groc.

Com de verdes tes fulles,
com de bells els pistils
Flor d’estepa estimada,
eterna companya
d’emocions passades,
emocions perdudes
de sentiments acabats
de jovenesa finita
i sentiments recordats.

Fins el sempre,
fins el mai,
fins l’espai,
fins el do,
fins el so.
Fins ara flor,
blanca, groga
senzilla
i sense olor.

Foto: Francesc Borràs

BUS 1958

Passat mil•lenni,
de quan les gallines pixaven
i del cel només queia amor.
Les cuetes de ma cunyada,
els esguards dels viatgers.

Excursió a Montserrat,
o Tarragona,
o tal vegada a Barcelona,
és igual, tant me fa.
Les cares, les cares,
l’esperança d’un dia ple.

Ben pentinada,
amb arrecades, collaret,
escot generós
i dolça mirada.

Un viatge al temps,
una drecera a l’esperança,
cortinetes, finestres
i bigotis retallats.

EL MERCAT DE CASTELLOLÍ

...i farem un mercat
i que vingui la Carme,
la de Vallbona
a vendre els formatges de l’Anoia,
els seus vins, fuets i llonganisses.

Ratafies i garnatxes,
olis per les amanides,
nèctars per sucar-hi pa.
I per ensucrar carquinyolis
mentre la Patxona
li promet tornar.
Ho juro, ja està fet,

Anem a plaça,
hi trobarem vells amics,
i s’hi trobaran la Conxita,
la Concepció
i l’altre Conxita.
Mercat de queviures,
Bescànvi d’emocions.