Tiana, 14 d'agost de 1908
Estimada família Camps:
He rebut no sé com i amb satisfacció la vostra postal des de Tiana. Us escric en nom de la senyoreta Maria Figueras que ara no pot ser aquí, són coses no pas greus... però, és que han passat massa anys i no pot contestar-vos personalment. Estic de dispeser del temps futur ací a casa seva. Sé que aquí al Maresme la calor no és tan forta com ací en el carrer Sant Honorat a Barcelona. Sort que estem en un tercer pis. Per la tarda amb tot obert, tenim la ventura d’escoltar les sirenes del port, el murmuri de la gent al carrer, els crits dels pardals, els xisclets de les orenetes i un airet que és fa agrair.
Demà la Maria es donarà per felicitada i serà tant feliç com pugui, com tots els anys, com ho serà cada quinze d’Agost. Cada any un any més, i un any menys segons com un es miri.
Jo, sóc un somnia truites que us escriu des del segle XXI, i que tornant enrera, s’embadaleix veient la vostra Tiana. Ara, no és com a la postal, però Déu n’hi do, és una vila que malgrat les bestieses que hem fet els del futur, jo el primer, la gent encara hi vol viure.
Abans d’ahir vaig anar a veure l’Esquadra naval més poderosa del món, l’anglesa, que ha vingut de visita a Barcelona. Com sempre tots els “gerifaltes” hi van anar per donar-los-hi la benvinguda, després els mariners s’han escampat per les Rambles i carrers dels voltants... s’havien d’esbargir!
Avui la Maria ha anat a veure els militars anglesos com jugaven a pilota amb els espanyols dins de l’aigua als Banys Orientals. En diuen Water Polo, la qüestió és que és distreguin. M’ha dit que era molt avorrit, que li agrada més el joc de la pilota, que en diuen foot-ball, que la pilota corre més.
Diuen els militars que sa majestat el Rei, nostre Senyor, continua creixent i que aviat serà un home. Ara només val deu cèntims... el segell de correus. Doneu-li una abraçada ben forta a la Mercè i a tots.
Ben cordialment des del vostre futur.
Demà la Maria es donarà per felicitada i serà tant feliç com pugui, com tots els anys, com ho serà cada quinze d’Agost. Cada any un any més, i un any menys segons com un es miri.
Jo, sóc un somnia truites que us escriu des del segle XXI, i que tornant enrera, s’embadaleix veient la vostra Tiana. Ara, no és com a la postal, però Déu n’hi do, és una vila que malgrat les bestieses que hem fet els del futur, jo el primer, la gent encara hi vol viure.
Abans d’ahir vaig anar a veure l’Esquadra naval més poderosa del món, l’anglesa, que ha vingut de visita a Barcelona. Com sempre tots els “gerifaltes” hi van anar per donar-los-hi la benvinguda, després els mariners s’han escampat per les Rambles i carrers dels voltants... s’havien d’esbargir!
Avui la Maria ha anat a veure els militars anglesos com jugaven a pilota amb els espanyols dins de l’aigua als Banys Orientals. En diuen Water Polo, la qüestió és que és distreguin. M’ha dit que era molt avorrit, que li agrada més el joc de la pilota, que en diuen foot-ball, que la pilota corre més.
Diuen els militars que sa majestat el Rei, nostre Senyor, continua creixent i que aviat serà un home. Ara només val deu cèntims... el segell de correus. Doneu-li una abraçada ben forta a la Mercè i a tots.
Ben cordialment des del vostre futur.
La Hemeroteca de La Vanguardia
• Edición del jueves, 13 agosto 1908, página 3
“En honor á los marinos de la escuadra inglesa, el Club de Natación «Barcelona», ha organizado un partido de Water-polo, que se jugará esta tarde, á las seis, en los Baños Orientales.
El team inglés será formado por la tripulación del acorazado «Bacchante», al cual elClub opondrá un equipo compuesto de sus mejores nadadores.
El match promete obtener el mayor éxito, siendo éste el juego favorito de la armada inglesa.”
El team inglés será formado por la tripulación del acorazado «Bacchante», al cual elClub opondrá un equipo compuesto de sus mejores nadadores.
El match promete obtener el mayor éxito, siendo éste el juego favorito de la armada inglesa.”
