Can Jaume

Venia de Can Muset, feia calor, el mes d’Agost planava i no havia agafat aigua pel meu passeig. A dalt del castell -que quasi no en queda- va venir la set imperiosa. Quan més hi pensava més en tenia, el sol del matí rustia la meva clepsa nua, s’havien acabat les ombres del camí de sota el baluart i el cap em bullia...

Aniré a Can Jaume,
i en Jaume
de Can Jaume
em donarà l’aigua
per apaivagar
la meva set.

La vols freda...
no amic, un altre got
que el sol pica.
Dins casa teva
la fresca reconforta.

Adéu amic,
fill d’en Jaume
i na Rosa
la meva amiga,
el teu pati
està florit.

Que fa en Miquel...
el que pot...
i ta germana...
també, a reveure...

Massa haviat.

Foto d’un quadre, dedicat el 05/04/1998, de la Rosita Brugués

EL MARQUÈS DE GOTIA.

Primer de tot, el Parlament de Catalunya hauria de proclamar al President Mas com Marquès de Gotia, i després com va fer a l’any del Senyor 988 el Comte Borrell II, negar el vassallatge als Francs o sigui als espanyols, abjurant de “La Constitución” que ja no és nostra i a la que n’estem ara, sotmesos. No cal proclamar cap independència, som lliures per abandó de les seves obligacions com Estat, cansats només de pagar tributs i contribuir amb les guerres de L’Imperi... i portar-nos a la ruina econòmica i de país.

Ara encara ho tenim més fotut. En comptes de tenir només en Hug Capet carolingi, ens mana un Rei borbó que va de vacances, i no un, sinó dos “vàlids”, en ZP en Bambi, que no sap manar i la “projecció de futur”, en Rajoy el de la “plastilina”.

És ben notori que no ens volen, és més que evident que ens expolíen, doncs... s’ha acabat, quedeu-vos ací, nosaltres pleguem les veles, deixeu-nos sols amb la nostra trista i disortada terra, amb la nostra com sempre perseguida llengua i amb els nostres sentiments que mai ens podreu arrabassar.

S’ha acabat el broquil, tu ja m’entens.

Del Google:
borrellii.jpg
arrakis.es

JO ABJURO

Jo, en Carles, el que havia lluitat contra la dictadura, el que havia blasmat d’en Franco i totes les seves camarilles, obres i malànimes, el que en la transició va posar les seves esperances en una Espanya Democràtica, el que fins avui pensava que encara hi havia un marge per la confiança, el que per QUATRE vegades havia promés lleialtat a la Constitució i al Cap de l’Estat, MANIFESTO que, davant del menyspreu del PPSOE, al meu país i a la meva persona :

ABJURO, perquè m’han enganyat.
ABJURO, perquè em sento traït.
ABJURO, i els engego a fer punyetes.

Sóc lliure ara i em sento alleugit a l’hora de comunicar-vos la meva decissió. L’única lleialtat que em mourà des d’aquest moment, serà només amb la meva ÚNICA PÀTRIA i amb la meva bandera.

A dos de Setembre de 2011.


Del Google galileo.jpg

Tribunal Eclesiástico da Inquisição 012 Galileu.jpg - Download this image