diumenge, 24 de febrer del 2008

Relats Conjunts


Per a tantes arrels,
hi ha d’haver-hi molta terra.
Una esquena com aquesta
ha de tenir un bon sostén
on hi càpiga la turba.
L’adob, és necessari...?

Haurem de veure el davant
per veure tot l’insinuant misteri.
Només veient-li el melic
podrem saber
si la terra és fecunda.
Si l’arbre floreix
ens donarà el fruit de la vida.

De moment la soca
és vella...però pot ser,
que el fruit d’estimar
s’amagui a dintre.
Les velles arrels
son profundes,
La tramuntana no s’emportarà
les fràgils fulles que despunten.
Els botons donaran la flor,
i la flor ens donarà el fruit de vida.

Una altra aportació als Relats Conjunts

dijous, 21 de febrer del 2008

A EN JORDI FREIXAS I CORTÉS.

En Jordi era un personatge que li agradava la vida. Era un home en tota la seva grandesa, gens entonat, amb l’aplom de una persona que sabia el què es feia, amb la vanitat justa d’un artista. El 5 de febrer si no m’erro, va fer
24 anys que ens va deixar el pintor dels colors de Tiana, de les floristes de
les Rambles i de les flors.

Ai, amic...!
el plom del cel ha baixat
per fer-te comiat,
ni el color, ni l’aura del temps,
ni l’esglai, ni el vent,
ni la pluja, ni el tro.
Tot gris, plom tot gris,
cinc de febrer.

Saps Jordi...
el verd avui és fosc
i els boixacs de casa teva
no han pogut florir encara.
I els liles, Jordi, els teus liles...

Oh Déus, on son els blaus.
I el vent de Tiana on és avui,
...que canti el vermell !
que surti el sol d’una vegada.

Rei del Groc,
fes costat al meu amic,
que no estigui sol ara.
I quan arribeu a la Gran Sala,
digueu-li en el Gran Tot
que us porti en el jardí del mai
i gaudiu en el sempre
de la planura fresca del verd etern,
del blau immens
i del blanc perfecte.

Tot gris, plom, tot gris,
cinc de febrer.

5 de febrer de 1984 Gris. Encara et recordem i t’enyorem.

dimecres, 20 de febrer del 2008

NOVA CONFIGURACIÓ EN EL ROCAR DE TIANA.

El meu fill en Jordi, que de programes, Blogs i fotos en sap un ou, m’ha penjat en el meu Blog la fotografia del Rocar, tal i com el veig cada matí quan hem llevo. Li ho agraeixo, per a mi és més important del que us podeu pensar, per que és un lloc de reflexió màgica, un lloc de descans espiritual i personal. Un lloc on els meus gossos, em donaven la volta per darrera i em llepaven el clatell i l’orella esquerra.
Es un goig tenir uns fills així, on l’hereu sap el que vull i hem fa feliç amb aquest detall. Que jo recordi en Jordi mai m’ha llepat cap orella!!
El proper dissabte portarem fins dalt la biblioteca, l’ordinador i tota la seva parafernàlia, doncs fins ara esta instal·lat en una habitació on el paisatge és escàs en comparació amb la part alta de la casa i dono l’esquena a la única finestra.
Demà hi haurà una poesia. Ara estic cansat.

diumenge, 10 de febrer del 2008

TIANA POBLE D’ART I CULTURA.

Ho ben prometo, jo no en sabia res de l’article del Senyor Alcalde, a la revista d’informació municipal Plaça de la Vila on em declara: «tossut literat tianenc i degà del manteniment de la flama de la lletra i la paraula»!. M’ha deixat perplex i esmaperdut. Això vol dir que la meva vanitat ha estat seriosament tocada, potenciada i això és perillós per la meva integritat intel·lectual. Ara hauré abans de parlar o escriure, tenir molt en compte el que escric, parlo, o fins i tot llegeixo. Gràcies Senyor Batlle.
I sobre tot, mercès a tanta i tanta gent de Tiana que te inquietuds en vers el progrés de la vila. El que ens importa de veritat és el que es fa, com es fa i per que ho fem. Ho fem perquè ens agrada i ens satisfà. Això Emili és cultura, és saviesa i és sobre tot, l’entusiasme que alguns que havien dubtat de que existís, torna ara altre cop aflorar.
Si Emili, s’ha de ser tossut, constant i pacient. Sobre tot pacient perquè no serà fàcil. Sobre tot intentar no decebre els projectes de la gent que fa i vol fer cultura. Això no és cap mèrit...ens agrada i ho fem, tampoc podria ser d’altra manera. Som així, podríem dir que no tenim solució.
És diu que sempre som els mateixos, però no, cada cop en som més i cada dia en serem més, el que ens falta, és la canalització i l’ordenació. Una vegada vaig escriure que la cultura no en vol de cotilles. Era l’any 1983 a la sortida del franquisme, era en plena expansió de les llibertats trepitjades .
Ara continuo pensant igual, però amb mitjans distints, l’ordinador, el temps per rumiar, la soledat del jubilat... tinc tot el temps per a la reflexió. Tinc sobre tot, tot el temps per mirar el nostre “rocar de tiana” i posar-hi tots els pensaments, poesies i la llum que sóc capaç de transmetre. A mi al menys no hem falta la bona voluntat. Els llums són certament limitats, però són els meus, d’allà on no n’hi ha no en raja !
N’estic content de tenir-te com alcalde. Sé que no et mouen obscurs interessos i posaria la ma al foc per tots i cada un dels membres del teu Govern i per a tu mateix.
De totes les altres persones i entitats que en fas menció, què n'haig de dir... si són els meus amics de tota la vida. N’hi manquen alguns, que han passat a formar part de la veritable història de la vila, ells són el nostre orgull, ells són el llegat que podrem deixar als nostres fills i néts. N’hi falten uns altres que espero que quant s’hagin cremat els encenalls de la renyina política tornin a redós de l’angoixa i desig cultural de la vila. Els necessitem a tots.

diumenge, 3 de febrer del 2008

AQUEST ANY

Aquest any,
la primavera vindrà abans,
l’Abril arribarà el mes de Març
i si plou,
les poncelles s’obriran
el tercer mes del 2008.

L’Abril
naixerà el mes de Març,
i en Quico tindrà
una germana Llerena,
filla d’en Nando,
i serà l’amiga de sa mare,
i una de les joies de la Dolors.

“Lavia”,
la mare de la Idòia,
“tiene el corason partio”,
quatre nets són molt d’amor.
Però repartir tant...
hi estem acostumats,
la font és molt pregona
i el doll és tant gran...
Pel moment ,
ja hi som tots,
si et plau, porta’ns l’aigua.
L’estiu serà llarg,
i l’Avi vol banyar-se
amb l’Abril,
tot dançant amb en Quico.

divendres, 1 de febrer del 2008

PUM... PUM...

T’enyoro
i només el tornar
a les nostres soledats,
em fa pressentir
la teva presència.

Avui papallones,
moltes papallones.
I com sempre la brisa,
i com sempre tu,
i com a tot el temps, el silenci,
i com mai els teus llavis.

Intens,
profundament intens,
el sentiment, el rubor i la rosa...
Pum, pum !
És el crit, és la força,
és passió, és l’amor ?
Pum...pum !
Vanitats, és la vida,
són papallones,
és la química, són hormones,
ara diuen, que són feromones.