Ho ben prometo, jo no en sabia res de l’article del Senyor Alcalde, a la revista d’informació municipal Plaça de la Vila on em declara: «tossut literat tianenc i degà del manteniment de la flama de la lletra i la paraula»!. M’ha deixat perplex i esmaperdut. Això vol dir que la meva vanitat ha estat seriosament tocada, potenciada i això és perillós per la meva integritat intel·lectual. Ara hauré abans de parlar o escriure, tenir molt en compte el que escric, parlo, o fins i tot llegeixo. Gràcies Senyor Batlle.
I sobre tot, mercès a tanta i tanta gent de Tiana que te inquietuds en vers el progrés de la vila. El que ens importa de veritat és el que es fa, com es fa i per que ho fem. Ho fem perquè ens agrada i ens satisfà. Això Emili és cultura, és saviesa i és sobre tot, l’entusiasme que alguns que havien dubtat de que existís, torna ara altre cop aflorar.
Si Emili, s’ha de ser tossut, constant i pacient. Sobre tot pacient perquè no serà fàcil. Sobre tot intentar no decebre els projectes de la gent que fa i vol fer cultura. Això no és cap mèrit...ens agrada i ho fem, tampoc podria ser d’altra manera. Som així, podríem dir que no tenim solució.
És diu que sempre som els mateixos, però no, cada cop en som més i cada dia en serem més, el que ens falta, és la canalització i l’ordenació. Una vegada vaig escriure que la cultura no en vol de cotilles. Era l’any 1983 a la sortida del franquisme, era en plena expansió de les llibertats trepitjades .
Ara continuo pensant igual, però amb mitjans distints, l’ordinador, el temps per rumiar, la soledat del jubilat... tinc tot el temps per a la reflexió. Tinc sobre tot, tot el temps per mirar el nostre “rocar de tiana” i posar-hi tots els pensaments, poesies i la llum que sóc capaç de transmetre. A mi al menys no hem falta la bona voluntat. Els llums són certament limitats, però són els meus, d’allà on no n’hi ha no en raja !
N’estic content de tenir-te com alcalde. Sé que no et mouen obscurs interessos i posaria la ma al foc per tots i cada un dels membres del teu Govern i per a tu mateix.
De totes les altres persones i entitats que en fas menció, què n'haig de dir... si són els meus amics de tota la vida. N’hi manquen alguns, que han passat a formar part de la veritable història de la vila, ells són el nostre orgull, ells són el llegat que podrem deixar als nostres fills i néts. N’hi falten uns altres que espero que quant s’hagin cremat els encenalls de la renyina política tornin a redós de l’angoixa i desig cultural de la vila. Els necessitem a tots.
