dilluns, 26 de març del 2012

LA VISITA DEL GENERAL FRANCO A TIANA.

El divendres 23 de maig de 1947 començava a fer caloreta. En Franco havia vingut de visita a Barcelona i pel matí a la seva residència al Palau de Pedralbes, va presidir un consell de ministres per a tractar... com sempre, com ara... sobre els enllaços ferroviaris i sobre la construcció de nous ferrocarrils. Al vespre va anar amb la seva dona i filla a donar-se un bany de masses al Liceu. Van sortir tard i un xic cansats de l’òpera. Des de La Rambla amb tot el seguici i escortes van tornar a Palau... com uns reis. El dissabte va visitar “La Maquinista Terrestre i Marítima” i la veritat és que estava cansat de tant Franco, Franco, Franco...

El dia 25 de maig de 1947, dilluns de Pasqua de Pentecosta el general acompanyat de la Carmen, el seu capellà particular i de la seva escorta puja a la Conreria. Cap al migdia, Franco comunica al seu sacerdot privat, el P. Bolard que li agradaria fer una sortida al camp, estrictament privada. Aquest sacerdot li suggereix anar a La Conreria; truca després al Seminari Major per avisar, i des d’aquí es fa saber la decissió al rector de la Conreria. Pregunten al rector Mn. Lluís Grau com pensa preparar la recepció al cap de l’estat, que què pensava fer. Ell respongué: “Barreremos!” Aquesta conversa fou captada a Tiana per la telefonista, la qual comunica la notícia a l’Ajuntament. S’esveren i corren.

Pugen també seminaristes, professors i superiors del Seminari Major; també el Bisbe Modrego. A les set de la tarda arriba el dictador i els seus acompanyants, escortats per nombrosos militars i policies. Escortats pel Bisbe i el Vicari General, Franco i la seva dona preguen agenollats davant de l’Altar Major de la capella. En aquest moment arriba el ple de l’Ajuntament de Tiana bufant i apressats, amb la intenció de saludar al “Caudillo” i regalar a la Carmen Polo un gran ram de flors... La policia no els deixa entrar, i Franco no vol saludar a l’alcalde (per tractar-se d’una visita privada). Finalment, el rector intervé confirmant que efectivament es tractava del consistori municipal; llavors els deixen passar, no abans d’haver regirat i remirat a fons el ram de flors. Franco amb la seva dona, el bisbe i el rector entren en el saló d’actes per dirigir unes paraules als seminaristes. Alguns d’aquets li van recitar a guisa de salutació dues poesies, després de les quals Franco parlà mitja hora aproximadament.

Segons testimonis del moment, Franco explicà algunes vivències de la batalla de Belchite, i en el seu relat afegí aquesta anècdota:

“Estava ell i un militar alemany d’alta graduació mirant el desenvolupament de la batalla, quan l’alemany li digué: “Su ejército está formado por los soldados más valientes del mundo”. Franco, creient que es tractava d’un afalac, contestà: “Pero después de éste, el alemán”, tot retornant-li la floreta. I l’alemany respongué: No. Después del ejército nacional, el mejor del mundo és el de la otra parte de las trincheras”. Revelà també un fet que ell interpretava com a providencial: L’aparició de l’apòstol Sant Jaume muntat a cavall, el qual l’animà a seguir la guerra fins a la victòria. Al final d’aquest parlament l’alcalde va poder entregar a Dª. Carmen el ram de flors.

Sortint del saló d’actes, es van dirigir a la sala de visites on l’“il•lustre”
visitant fou obsequiat amb un refresc, i a continuació sortien al pati a contemplar l’esplèndida vista, sense que per un moment s’acostés als membres de l’Ajuntament de Tiana. Poc després és dirigí al seu cotxe per retornar a Barcelona. A dos quarts de nou, Franco deixava el Seminari. M. Lluís Grau, comenta : “Todo ha sido muy emocionante. Se le ha aplaudido de corazón”.

Si el dilluns de Pasqua, veieu baixar per la Conreria l’Apòstol Sant Jaume, sobre un cavall blanc aneu amb compte... Torna en Franco.




Extret d'un estudi d'en Lluís Martínez i Martínez i de l'Hemeroteca de La Vanguardia

1 comentari:

Margarida ha dit...

A què ve tant regirar i remirar el ram de flors? Segur que si haguessin sigut "collares" no els haurien semblat tan sospitosos i al primer cop d'ull ja se'ls haurien quedat!
És possible que fossin flors de la terra. Qui sap si clavells plantats a la vora del poble!

Una abraçada