Ja fa un any que el meu fill en Jordi, em va entortolligar amb tot això dels Blogs, dels posts, dels usuaris...
Haig de donar les gràcies a tots els 922 usuaris, que heu llegit les 8.698 pàgines de les meves parides -no ho dic amb to despectiu- ans al contrari, que a través de les vostres 4.631 visites , 141 ciutats de 36 països distints i quatre continents, us hàgiu fixat en aquesta pobra persona, d’aquest pobre país, amb una llengua en declivi, situat al peu d’un turó que no es pot ni considerar seriosament com a muntanya.
El meu orgull, és que a través del meu Blog, com a mínim 4.631 vegades, alguna persona s’haurà interessat per a saber on és Tiana i què és el seu ROCAR.
Cada cop a primera vista, com a presentació, haurà sortit la fotografia del Rocar feta pel meu fill, durant la tardor de 2007, des de l’estudi que tinc dalt de casa, en una mansarda que és al mateix temps biblioteca, museu familiar, sala de meditació i repòs. Un niu per a cavil•lar sobre el pas del temps, els núvols, el blau de la mar,el turquesa magnífic del cel de tardor i els avions que enfilen definitivament cap a l’aeroport de Barcelona.
Reconec que sóc una persona privilegiada, per poder des d’aquest galliner, haver fet tants lectors i tants amics, en sóc joiós. Espero poder seguir-vos fent les meves cròniques per molt de temps.
Que els déus del Rocar, us acompanyin pels cels de la ficció, de la realitat i de la companyonia.
