Avui he anat a la teva Barcelona, a passejar i gotjar de la caloreta de la primera hora de la tarda. Estaba una mica plena dels amics del Papa de Roma, que anavan cridant com esperitats, Al.leluia i d’altres expressions, que jo diria que eren un xic exagerades. Anaven en grups i cada grup, tenia un cap de colla amb una bandera, perquè no es perdessin.
Eren d’importació, italians entusiastes. Els caps de colla eren negres, vestits de negre, amb “clergimens”, colls de blanc encarcarat i passat de moda. Viva il Papa !... Si noi, que visqui molts anys, no seré jo qui li vullgui cap mal, però m’ha semblat tot un xic artificiós.
Però torno al meu assumpte. He deixat el cotxe al carrer Bruc quasi cantonada Mallorca, he intentat treure amb targeta Visa un tiket de zona blava, en una màquina d’aquestes que quasi ho fa tot. No he tingut èxit, l’artilugi no ha acceptat el plàstic que li oferia.
L’aparcament de totes maneres estaba buit, semblava que no pogués ser tanta felicitat. He tancat el vehicle i m’he anat a veure més italians i alguna que altre russa al Passeig de Gràcia. Es pot dir que he disfrutat de dues hores llargues de felicitat. Hossana, Hossana...i visca la Pepa!
He tornat cap a la meva Tiana. Quan he deixat el cotxe a la cotxera, he vist que el parabrises dret, subjectava hàbilment un avís de futura multa. M’he emprenyat com una mona que s’emprenyi. No penso presentar recurs, però et juro Xavier Trias, que mai més tornaré a Barcelona i si vens per Tiana vigila les multes.
Cordialment cabrejat,
Carles Casanovas.
Eren d’importació, italians entusiastes. Els caps de colla eren negres, vestits de negre, amb “clergimens”, colls de blanc encarcarat i passat de moda. Viva il Papa !... Si noi, que visqui molts anys, no seré jo qui li vullgui cap mal, però m’ha semblat tot un xic artificiós.
Però torno al meu assumpte. He deixat el cotxe al carrer Bruc quasi cantonada Mallorca, he intentat treure amb targeta Visa un tiket de zona blava, en una màquina d’aquestes que quasi ho fa tot. No he tingut èxit, l’artilugi no ha acceptat el plàstic que li oferia.
L’aparcament de totes maneres estaba buit, semblava que no pogués ser tanta felicitat. He tancat el vehicle i m’he anat a veure més italians i alguna que altre russa al Passeig de Gràcia. Es pot dir que he disfrutat de dues hores llargues de felicitat. Hossana, Hossana...i visca la Pepa!
He tornat cap a la meva Tiana. Quan he deixat el cotxe a la cotxera, he vist que el parabrises dret, subjectava hàbilment un avís de futura multa. M’he emprenyat com una mona que s’emprenyi. No penso presentar recurs, però et juro Xavier Trias, que mai més tornaré a Barcelona i si vens per Tiana vigila les multes.
Cordialment cabrejat,
Carles Casanovas.
