Estic enamorat de tu Ermesendis,
Malgrat l’ull vigilant de Guillermina de Cumba,
la teva priorisa,
Estic pendent dels teus moviments
I no accepto la teva absència,
Et vull malgrat
la teva mirada tan tímida i suplicant
per sota la còfia,
Et vull malgrat la xafardera
de l’Esclarmunda de Vallromanes
i la gelosia de la Sibila de Badalona,
N’estic fart de les teves
onze companyes. Sempre ens miren...
Estic boig per tu Ermmesendis,
canongesa meva de Montalegre,
vull tenir-te a Tiana
encara que hem tallin...
el nas, Ermesendis,
la meva monja, mongeta.
Avui vindré
i des del bosc t’espiaré
mentre culls del vostre hort les cols
i del voral del bosc els colors
i l’herba pels conills.
Que n’ets de bella...Ermesendis.
Quoniam pater luminum a quo est omne donum perfectum nova bella frecuenter elegit ut pote quando etas tenera virginum et tam ipsarum quam aliarum est feminarum sexus fracglitas contra carnem, mundum, diabolum, quibus miserabilis hominum conditio viriliterse bolum...
“Donada la delicadesa d’una dona verge i també de qualsevol altre dona i la fragilitat
del sexe femení contra la carn, el mon i el diable, contra les quals s’ha disposat a la lluita la miserable condició humana...”
Vine amb mi dona primera de Tiana,
et portaré fins el proper mileni,
on les dones encara no són lliures,
i els homes quasi bé tampoc,
Ermesendis, queda’t a la Conreria,
Et farem un carrer ací a baix
i et guardarem un espai
en l’eternitat del teu poble,
primera dama coneguda de Tiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada