dijous, 8 de maig del 2008

ALTRE COP LA PLUJA I EL TRO

Altre cop s’acosten les pluges,
altre cop la pluja i el tro.
La pluja, ara és llunyana
i el temps d’estimar,
mai passa... mai passa.

Més valdria
haver mort
amb la teva besada
i romandre eternament,
en el teu moment
d’amor i d’ànsia.

5 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

el temps d'estimar i la pluja, pluja que renova sempre el nostre cor, aviva els nostres sentiments, neteja les nostres cabóries...qui no s'ha sentit morir amb un bés no sap el que es estimar...

Carles Casanovas ha dit...

Per dos cops m'han dit que la meva
poesía és trista, és lúgubre. Jo no hem considero un home trist, mes
haviat diría que sóc vitalment realista. Però un té una edad i unes limitacions. Però el cap encara funciona i el dessitg és sempre etern. Encara sóc viu..refot!

Anònim ha dit...

Ei! que jo no la trobo gens trista ni lúgubre. El qui t'ho ha dit... que no és poeta? Malgrat surti la paraula mort em sembla ple de desig i de vitalitat. Romàntic, amb un pèl de dramatisme que li dóna intensitat. I, després tot són interpretacions... ¿o és que no hi ha una petita mort... també molt i molt viva?

Carles Casanovas ha dit...

La mort per a mí no és lúgubre, no hem produeix cap mena de tristor. El que sí m'entristeix son el patiment...tant estèril i l'incomprensió. Visca la vida..!

Joan de Peiroton ha dit...

Carles, estic amb tu! Totalment d'acord.
I el teu poema és preciós.