divendres, 2 de maig del 2008

AVUI UN AMIC EM PARLAVA

Avui un amic
em parlava de la força
que ens manca,
per a realitzar tot el que som.
Però...
qui ens porta l’angoixa?,
per què la veritat
es mostra canviant?

Som com espills
que reflectim la imatge
del nostre sentir.
Som com esponges que xuclen,
l’aigua d’un toll brut
Quina por em fa ésser el mirall
i reflectir la meva nuesa crua
del que sóc,
dins del que em volta.

Tinc por d’ésser la baieta,
recollir la merda pròpia
i de tanta collonada aliena
restant eternament enllardat.

No vull fer de l’amor,
una rutina quotidiana
i esperar ser més vell
per morir altra vegada.
Llibertat sóc,
vull ésser lliure,
estimant tot el sigui estimable
i fins on pugui
i em deixin estimar.

Estic cansat i tip
d’ésser captaire
d’un sentiment acabat.
Vull ésser ric,
he sentit
uns altres flaires.
Si s’emprenyen
pitjor per a ells,
puc encara trobar
algun vaixell,
per poder
canviar els aires.

4 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

poder nosaltres mateixos ens portem aquesta angoixa, vos ho dieu, som com espills que reflectim les nostres imatges, sentiments, pors, confusions...captaires o no tant si val, no estem sols, som lliures ni que sigui dins nostre, però som lliures.....escrit dur que dona molt que pensar....gens fàcil aquest cop.
que poder heu sentit ja les sirenes?

Carles Casanovas ha dit...

La mar la tinc molt propera. A vol d'ocell escasament a un Kmt. Les sirenes no hem canten sino que hem criden, cada matí quan surt el sol,
les gavines s'envolen i agafen altura per sobre-volar la conrería
...al capvespre tornen totes de Sabadell. Venen de treballar ?
Això també ho feia N'Antoine.

horabaixa ha dit...

Hola,
Amb català també deu n'hi dó. Maques les poesies. Noto un pel de tristor, potser?
Soposo que si no fos així, no escriuriem.
Salut i molta inspiració.

Carles Casanovas ha dit...

HORABAIXA,et puc prometre que no sóc ni estic trist, però un dèu tenir el seu estil. Normalment escrivim per un impuls que tenim de comunicar-nos i si veus els mitjans de comunicació et pots posar frenètic de tanta incompetència. Tothom opina de coses, de les que no en té ni punyetera idea...com les piscines. Jo fa 20 anys que en tinc, en era
un professional , en tots aquets anys, només un any i per una reparació, he tingut que cambiar-la
Veus... m'emprenyo de tanta incompetència!!!