dimarts, 28 d’octubre del 2008

AMOR TARDORENC


Jo no sé si la tardor
farà que comenci a florir
l’hivern.
Però és segur que el retorn
de les esperances,
donarà ales al meu neguit.

Volaré ara pel gris,
sabent que sobre,
hi ha el blau
dels teus esguards.

I damunt hi trobaré
la literatura del teu cos,
la finor de la teva pell
i el desig de la teva ment,
confonent-se amb el futur
del teu record,
del meu passat
i la teva bogeria.

Desitjar
és estimar, és voler,
i és també acceptar,
que els déus
de la sapiència,
alguna vegada són febles
i empipadors, per les carències
de moxaines i afalacs
tant necessaris per viure
la vida, cada dia,
cada nit,
cada instant,
de la nostra tardor.

13 comentaris:

rebaixes ha dit...

Una lliçó del conviure.Quina reflexió més tendra. Estimar i sentir-se estimat la gran confabulació de les persones.
què seriem sense estimar i que no...Anton.

merike ha dit...

Jo visc ja en el meu hivern. Nosaltres arribem de neu el dissabte, segons les previsions.

Fa dos anys vam tenir neu el 8 de novembre.
Es va fondre 2 dies més tard, quan el meu Sibelius Monument foto al blog va ser presa!

zel ha dit...

Jo ja m'acosto a l'hivern, també, però des de la meva tardor, et faig arribar una moixaina...

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

per què serà que sento com a propia aquest escrit? pel darrer vers, m'has emocionat bandarra!

Carles Casanovas ha dit...

Gràcies Zel, l'accepto amb tendresa,
Menta Fresca, es que jo soc així:
Bandarra, lleig, gros i vell.
Això si, amb una petita porció d'ànima.

Carles Casanovas ha dit...

Merke, avui a nevat també a la teva
Catalunya.Carreteres tallades...
i fa més de vint-i-quatre hores que
plou a Tiana. Com diu la cançó Tot
es gris...

merike ha dit...

Hem aconseguit el nostre amor que ens mantingui calents :-)
I've Got My Love To Keep Me Warm
Ha plogut a Hèlsinki dues vegades molt com setembre tan normal. Estem continuant amb el mateix temps..
Salut!

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Em repeteixo sempre. Quina poesia més maca, més evocadora. En saps una estona.

Per cert, procura fer un altre viatge a Madrid, agafa l'AVE, i ja veurás quina sensació més maca.
Ja toca, no ?, trobaràs la ciutat una mica diferent.

Una forta abraçada

Anònim ha dit...

Benvolgut Carles m'has tornat a impresionar amb aquesta poesia de la tardor. Ja ve l'hivern. El caliu de la llar, el record dels avantpassats,la vesprada més llarga, però tot pot ser poesia.

Carles Casanovas ha dit...

Jacint, ja saps com m'agrada deixar-me anar pels camins del record i la nostàlgia. M'hi trobo feliç entre el passat i els records fins i tot de la gent que no he conegut.
Personalment, jo no he conegut cap
avi.El meu pare i la mare, gent que venero van ensenyar-me a estimar els als meus ancestres. al cap i a la fi,nosaltres en som la consequència de la seva vida, dels seus amors, de les seves passions.

Joan de Peiroton ha dit...

Ei amic poeta! He vist el teu nom a una llista de defensa d'una pirinenca d'origen sloven! Gràcies per ella!
I en aprofito per estar-me aquí una estoneta i saborar els teus versos...preciosos com sempre!!!!

zel ha dit...

et vinc a deixar el petó de bon dia...

Carles Casanovas ha dit...

Gràcies per la moxaina, Zel !