La Dolors va aprendre a cuinar el Fideuejat a Torredembarra cap els anys setanta i pocs, en unes vacances d’un Agost de dies inoblidables. Èrem molt joves, amb la mainada petita i moltes il.lusions a la motxilla del viure, mentre les orenetes xisclaven pel carrer gran. Tot, sota un cel blau turquesa.
Va aprendre cuinar el fideuejat, al mateix temps que l’all cremat, amb el mestratge de l'“Onclu Jaume” de n’Àlvar i na Rosella, estimada amiga, amiga absent, amiga enyorada. Eren temps càlids de platja als matins i migdiades llargues... molt llargues...
Al vespre, el cerimonial de l’all cremat, amb flamerades de passions de joventut i barreja de vi i cava. Moltes ganes de viure l’amor a la vida, fins la matinada. Era tota una cerimònia ancestral, grega, Mediterrània.
Segons l’ “onclu”,-que era un antic pescador- la barreja de l’all cremat, amb el vi, era afrodisíaca i comportava el que les senyores, quedessin prenys molt fàcilment. Com deia ell, era “alçapiu” !!
Ara a la Dolors, molts, molts dissabtes, quan venen els fills a dinar, li demanant fideuejat, no sé perquè serà...
De moment tenim quatre néts preciosos.
22 comentaris:
Em semblava veure aquesta fideuejà de la vostra mestressa, quina bona olor... i quins records, fantàstics i fantasía, com un enyor del record llunya que s'apropa al paladar, l'oloreta inconfusible... Que bonic! Anton.
Oi que si Antón...?
Que bona que és la fideujà,però, d'all cremat no n'he menjat mai. M'explicaràs la recepta?
S'anyoren les llargues migdiades i les converese de sobretaula amb ls entranyables amics.
Ja és tard. Tinc son. Però no he pogut clucar l'ull sense abans haver llegit el teu marevellós escrit. He complert la paraula donada.
Jacint de Cal Pèsol
Mercès Jacint per la teva fidelitat amb els amics i amb les idees.
Ara, escoltant els matins d'en Cuní,
no sé perquè m'han vingut les ganes
de declarar-me comunista i defensar
des de la meva posició el que ningú
s'atreveix A DEFENSAR, ara els mateixos ex socialistes i comunistes
diuen que s'ha de REFUNDAR el capitalisme...si en Marx aixequés el
cap, s'en faria creus, (perdó punys),
de tot el que diuen !!!!!!!!!!
Ostres!! quina pinta que fà!!
Que en queda?? :-)
Quan tinguem ocasió de veure'ns m'explicaràs la recepta de l'all cremat.
És, tal volta, l'all fet al forn?
Jacint (ignorant gastronòmic)
Assumta a casa mai en sobra de fideuejat...mai.
Si en vols hauries de venir un dissabte, segur que et lleparies els
dits !!!
s i tot jo m'hi apunto...
El fideuejat, el vi , les migdiades sota el sol d'estiu...
L'amor ...el millor afrodisíac i la joventut, un altre!
És hora d'anar a dormir però, fa tan bona olor tot plegat ! ;)
dons si mai en sobra, fora tot un detall que ens passés la recepta, si o si?
Puc passar la del fideuejat. En Carles quan escriu s'anima... jo d'all cremat no n'he fet mai! Però trobareu la recepta al google.
El fideuejat era un plat que feien els pescadors de Torredembara quan sortien a pescar i el feien amb el peix que pescaven que a vegades només era sardina o seitó.
Fer un fumet amb el peix de roca, jo sempre i posso una mica de peix blau. Normalment també hi poso crancs i galeres que sofregeixo amb oli, ceba, tomàquet i un rajet de vi, quan està i poso el peix i l'aigua.
En una cassola posar l'oli abundant i bastanta ceba picada i deixar-la sofregir una mica sense que agafi color, si no es crema; tirar-hi els fideus i anar remenant constantment fins que es torrin.
Quan estant ben daurats i amb la cassola roent, escaldar-ho amb el fumet bullint, molta cura que el baf crema. Deixar-ho coure el temps que indiqui el paquet de pasta. I ja es pot menjar. Jo moltes vegades amb els fideus hi poso cloïsses o rossellones, però aixó ja és de collita pròpia. En la fotografia no n'hi havia.
Si es fa com feien els pescadors és un plat molt bo i econòmic.
M'he oblidat de dir que també s'hi posava una picada amb nyores, jo sempre l'he fet com l'"onclu" Jaume que no l'hi posava mai.
Com podeu veure, la meva dona és una joia...jo no seria res sens ella i els seus fideuajats i altres coses
que sap fer...amor, paciència, sapiència , companyonia i treball.
La Dolors és com el meu marit ara:-) licor de menta, alçapiu??
Si Merike, el millor afrodisíac son
les bones migdiades, el bon menjar,
el bon vi, les bones companyies,
els bons paissatjes, la tranquilitat,
i les ganes de viure....i de riure !!
Jo dono fe que la Dolors és molt bona cuinera i que el fideuejat li surt boníssim. Ara bé on cal treure's el barret, fer sonar la banda i fer desfilar les majorets és amb els cargols. Redéu! Que bons que els fa.
la jove (Marta)
Marta, no has de dir res...que després tothom s'hi apunta i les conseqüencies son l'overbuking gastronòmic...
Hola Carles,
Quina enveja !!!!
Una forta abraçada per a tu i per la Dolors
Gràcies Dolors!
Ja veig que arribo tard! ... però ha anat bé de conèixer la recepta de primera mà. Gràcies!
Cargols de la muerteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Although there are differences in content, but I still want you to establish Links, I do not know how you advice!
Very rich and interesting articles, good BLOG!
fishing net
Publica un comentari a l'entrada