CA N'ESTEVENET DE PALAFOLLS

Avui hem anat a passejar per La Costa Brava els tres amics de sempre, en Cisco, l’Enric i jo. Amistat des dels setze anys, ara en diuen de pedra picada.
Hem anat a dinar a Ca l‘Estevenet a Palafolls. Na Maria la mestressa, va morir ara ha fet dos anys, el seu fill n’Esteve a encarregat a son pare, que triï les mongetes seques una per una, que hi havien dins d’un garbell, no n’hi ha d’haver ni una de corcada. En un racó del que abans era el celler, el vell Esteve amb un sedàs i amb molta cura i paciència, va fent passar les mongetes del ganxet, que després ens menjarem, una a una, quasi bé amb por de no molestar. Són com cervellets.....suaus i bons. S’enganxen al paladar, gust de terra, gust de mar, de cel blau i de castell medieval. Ja no sóc jove, em costa de pujar fins a dalt. Sort de N’Enric i en Cisco, que van més lleugers de pes i m’hi recolzo per baixar. És tota una sort tenir uns amics com ells.

Després, com iaios hem anat fins a Lloret, Tossa de Mar i Sant Feliu, tot un viatge de jubilats, un dia d’hivern. Que n’ets de maco Cisco, t’estimo Enric.