Avui, ara, estem entrant
cap el futur i del passat,
només sento, l’alè al clatell,
empenyent-me amb força
a uns nous horitzons,
plens dels blaus
i flors violetes, que ara
inunden el meu jardí,
omplint-me el terra
d’una catifa còmode,
dels temps que no tornaran.
És fàcil pensar
... des la perspectiva,
amb un horitzó segur
i un passat – que sabem –
és inexorable.
Inevitable i joiós.
Demà, quan les violetes
demanin sortir a respirar,
i l’aire de matinada,
bufi suaument,
sobre els turons del Maresme,
jo hauré sortit
a cercar el teu vent,
davant la teva boca
i hauré robat el teu desig...
Seré l’amo del teu amor...
i jo seré el teu esclau.
Per sempre aimada,
fins el nostre bosc,
fins a la fi de la nostra... primavera.
cap el futur i del passat,
només sento, l’alè al clatell,
empenyent-me amb força
a uns nous horitzons,
plens dels blaus
i flors violetes, que ara
inunden el meu jardí,
omplint-me el terra
d’una catifa còmode,
dels temps que no tornaran.
És fàcil pensar
... des la perspectiva,
amb un horitzó segur
i un passat – que sabem –
és inexorable.
Inevitable i joiós.
Demà, quan les violetes
demanin sortir a respirar,
i l’aire de matinada,
bufi suaument,
sobre els turons del Maresme,
jo hauré sortit
a cercar el teu vent,
davant la teva boca
i hauré robat el teu desig...
Seré l’amo del teu amor...
i jo seré el teu esclau.
Per sempre aimada,
fins el nostre bosc,
fins a la fi de la nostra... primavera.
7 comentaris:
I olorarem les violetes fins l'ùltim alè, omplint el cor de la benaurança d'estar junts , caminarem pel bosquet dels nostres records sense tèmer ensopegada enganyosa, tenim l'olor de les violes i el perfum de la nostra parla... Que baixi el riuet nostre i que no pari.Anton.
És preciós :-)
A mi em fa vergonya comentar la poesia perquè no hi entenc... sempre m'excuso... però em sap greu passar i no dir res... i llavors només em surten coses com "és maquíssim", "m'agrada molt"... i ho trobo molt poca cosa per unes paraules tan maques...
Bona nit :-)
Me'n vaig a verure si ja han sortit les meves violes!
Uix, un altre que també somia bons temps...els necessitem, oi Carles?
No he vist cap floreta, encar, només les dels ametllers...
Petons, amic!
Carles ja saps que quan parles de la natura i d'emocions amorosos m'encises. No se si empro paraules exactes i si he arribat al fons de la teva poesia, però, et dic que la llegeixo amb fruició.
Jacint de Cal Pèsol
Carles ja saps que quan parles de la natura i d'emocions amorosos m'encises. No se si empro paraules exactes i si he arribat al fons de la teva poesia, però, et dic que la llegeixo amb fruició.
Jacint de Cal Pèsol
Ara parlem del mateix color però no la mateixa flor. Encara que el meu Hepatica nobilis és entre las primers flors de primavera hem d'esperar fins a maig.. Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada