Ha començat l’albada
i tot just quan surt el sol
i Can Roca desperta,
ronquen els tractors
amb els udols dels gossos,
m’aixeco i admiro
l’obra del bon Déu
i la sintonia dels vermells
per damunt de la mar plana.
Encara sóc viu
i els meus ulls tenen
el do de veure-hi
i el meu cos l’afany
per desitjar
una altra matinada.
Al·leluia, sóc viu
i vull viure un altre dia
al vostre costat,
els que esteu lluny, lluny
i els que esteu a prop millor,
sempre estaré
a casa vostra
i m’hi posaré només
si així ho desitgeu...
Però és que us estimo tant
amics meus desconeguts,
amics sense interessos,
amics de fidelitats compartides,
amics de complicitats desconegudes,
us estimo a tots...
ara que acaba la matinada,
ara que acaba de sortir el sol.
i tot just quan surt el sol
i Can Roca desperta,
ronquen els tractors
amb els udols dels gossos,
m’aixeco i admiro
l’obra del bon Déu
i la sintonia dels vermells
per damunt de la mar plana.
Encara sóc viu
i els meus ulls tenen
el do de veure-hi
i el meu cos l’afany
per desitjar
una altra matinada.
Al·leluia, sóc viu
i vull viure un altre dia
al vostre costat,
els que esteu lluny, lluny
i els que esteu a prop millor,
sempre estaré
a casa vostra
i m’hi posaré només
si així ho desitgeu...
Però és que us estimo tant
amics meus desconeguts,
amics sense interessos,
amics de fidelitats compartides,
amics de complicitats desconegudes,
us estimo a tots...
ara que acaba la matinada,
ara que acaba de sortir el sol.
6 comentaris:
... Perquè l'estimació no entent ni de distàncies, ... ni d'ordinadors, ... només hi entent de sentiments. I aquests són els que tu ens ensenyes ... i els que nosaltres agraïm ... per això tots anem trenant mica a mica aquesta estimació !
Bona setmana Carles !
L'escriptor nacional de Finlàndia, en Aleksis Kivi,
només vivia de tardor fins a Nadal - segons un poema escrit per al seu honor.
Naixia el 10 d'octubre de 1834.
Era el primer que escrivia una novel·la en la llengua finlandesa.
***
alba bonica,
En veurem molts més d'aquells!
Bona nit amic!
Jo sí t'hi vull a casa meva!! :-))
M'agrada llegir-te, m'agraden els teus prestages d'obra, els llibres que hi tens posats, la caseta de portes i finestres verdes i blaves... m'agraden les teves paraules, els teus poemes... m'agrada el teu oncle Venanci... m'agraden molt els versos que dediques a la teva estimada...
M'agrada moltíssim aquesta foto amb la força d'aquest sol que es lleva i parla i dóna gràcies (l'he clicat i l'he fet gran :-)))
Soc com l'albada, m'heu fet enrogir de vergonya, no n'hi ha per tant, moltes gràcies !
Bona tarda, Carles!!! :-))
Sí, Carles, ets ben viu! I nosaltres necessitem seguir escoltant el que veuen els teus ulls i sent el teu cor.
Explica'ns més albades!
Publica un comentari a l'entrada