Pare, he pecat contra el cel i contra vós; jo no sóc digne de ser anomenat fill vostre. Però el pare va dir als seus servents: De pressa, porteu la roba millor i vestiu-lo i poseu-li un anell a la mà i calçat als peus, porteu un vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, “perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida; s’havia perdut, i ha estat retrobat”. I es posaren a celebrar-ho...
Avui he obert els Evangelis, com alguna vegada faig... sempre se’n treuen conseqüències. Perquè és un llibre d’amor i de proïsme, sempre en surts enriquit. Sempre se’n treu la positivitat. Els temps passen, però l’herència dels nostres pares, encara que a alguns els hi sembli rància, rau en el fons del nostre esperit, en el pòsit de les essències de la nostra civilitzacio i cultura.
És una llàstima no voler aprofitar el llegat d’amor que ens deixa en Lluc i d’altres seguidors de Crist, i de la Casa de Judà, encara que Lluc no va ser jueu sinò d’Antioquia, més al nord. Això us ho diu un que no està segur de rès, ni tant sols de la seva ànima, ni dels jueus, ni de la casa de David. Només estic plenament segur d’una cosa, de l’amor i de la família: La meva Nissaga.
És una llàstima que ara ni jueus ni àrabs, siguin capaços d’entendre’s, seria tant fàcil, son tant aprop...només els hi sobra la llei talmúdica, els hi falta amor, ull per ull, dent per dent
Avui he obert els Evangelis, com alguna vegada faig... sempre se’n treuen conseqüències. Perquè és un llibre d’amor i de proïsme, sempre en surts enriquit. Sempre se’n treu la positivitat. Els temps passen, però l’herència dels nostres pares, encara que a alguns els hi sembli rància, rau en el fons del nostre esperit, en el pòsit de les essències de la nostra civilitzacio i cultura.
És una llàstima no voler aprofitar el llegat d’amor que ens deixa en Lluc i d’altres seguidors de Crist, i de la Casa de Judà, encara que Lluc no va ser jueu sinò d’Antioquia, més al nord. Això us ho diu un que no està segur de rès, ni tant sols de la seva ànima, ni dels jueus, ni de la casa de David. Només estic plenament segur d’una cosa, de l’amor i de la família: La meva Nissaga.
És una llàstima que ara ni jueus ni àrabs, siguin capaços d’entendre’s, seria tant fàcil, son tant aprop...només els hi sobra la llei talmúdica, els hi falta amor, ull per ull, dent per dent
Del Google:
San Lucas350 x 348 - 54 KB - gif
www.churchforum.com!
9 comentaris:
Has obert l'Evangeli i t'ha sortit aquesta paràbola? :-))
M'encanta!!!
Quan jo era petita ens l'ensenyaven amb el nom de "La paràbola del fill pròdig" com si el fill aquell tarambana fos el protagonista de la història jeje
Actualment l'ensenyem (és que jo sóc catequista) amb el nom de "La paràbola del Pare que estima" (o qualsevol nom equivalent) que posi l'accent en que l'autèntic protagonista és el Pare... que l'està esperant i que ni tan sols li deixa acabar de dir les paraules que havia preparat...
M'agrada tant, tantíssim aquest text que fa poc (el dissabte passat) vaig tenir la gosadia d'identificarme una mica amb aquest fill en un petit escrit que vaig posar al meu blog.
M'agrada haver-lo recordat una altre vegada!! :-))
Assumpta, en aquest mon no hi han coincidències, és l'estat d'opinió que es trasmet i brolla com una font
al mig del desert. Bon dia, ara el sol fa brillar la mar, anem a viure el dia, ja som Dijous...
Carles benvolgut: El teu comentari d'avui sobre l'Evangeli de Lluc m'ha emocionat. M'han caigut fins i tot unes llagrimes. Quina llàstima que les noves generacions no puguin tenir l'oportunitat de conèixer l'evangeli de l'amor. Quina sort haver pogut heretar dels nostres avantpassats aquesta "bona nova". Gràcies Carles. Avui has estat sublim.
Jacint de Cal Pèsol
Carles, jo també sóc de les que no estic segura de res. I també de les que fa molts i molts anys que no obro els evangelis... estic convençuda en canvi que mai no hem de llençar ni arraconar res que ens pugui ser útil. I també que qualsevol missatge d'amor ho és. M'agrada també que ara el protagonisme l'hagi agafat el pare (com ens explica l'Assumpta). Estimar no és això? Acceptar, comprendre i acollir... ajudar... Gràcies i molt bon dia a tots.
Quines paraules tan boniques per començar el dia... "El sol fa brillar la mar"... Ho he visualitzat a l'instant ;-)
Avui dia em sembla que a les noves generacions se'ls dona una visió molt negativa de tot el que pugui estar lligat amb "religió" i no s'adonen de la gran riquesa que es perden... del a bellesa i la pau que transmeten aquests textos tan plens d'amor...
Bon dia Carles, Jacint, Carme i tots els que passeu per aquest blog :-)
Jo reconec que fa temps que no obro res, de tant en tant els Salms, que sempre donen una espurna...És que l'Esglèsia, en global m'ha decebut de fa tants anys... Petons, Carles!
Ep ! Zel,que no parlo de l'Esglesia,
jo a menys de quaranta centímetres hi tinc els Evangelis, els diccionaris, els verbs conjugats, La Biblia, uns Cuentos Eróticos, Por quien doblan las campanas, L'Història de la Humanitat,tota la colecció D'Agata Cristi i més d'un miler de llibres que em fan companyia i no llegeixo...
Jo també tinc TOTA la col·lecció de llibres de l'Agatha Christie jejeje... Les bones estones que hi he passat!!
els hauria de tornar a llegir :-))
Tanto darse de alta y tanta historia para charlar un poco contigo. Desde la Lusitania donde vivo des de hace un año, te invito a visitarme con la Sra. Dolores y pasar unos días en el Alentejo profundo, comiendo bacalao, buen queso de oveja, buen vino y escuchando fado (todo ideal para bajar la tensión). Coje un par de villetes de avión de esos super económicos y vente para Lisboa yo os recojo y os alojamos en casa encantados. No tendrás otra ocasión como esta para conocer el Portugal profundo.
Desde Beja (Portugal) tu gran amigo
Miguel Angel Tienda López
Publica un comentari a l'entrada