Com és que no plou,
com és que el temps passa
i que l’aire és blanc
i la memòria no té temps
ni de records, ni de l’ànsia?
No hi ha núvols
ni història, és blanc...
Se me'n refot quasi bé tot,
sóc orfe d’esdeveniments
i els ideals són el terbolí
que és dilueixen
en l’aigua clara.
Fora, és tot blanc
i el vent és calma
però encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí.
La pantalla, és blanca
i només demana,
blanca , blanca...
tot és blanc,
sota un fons en blanc.
com és que el temps passa
i que l’aire és blanc
i la memòria no té temps
ni de records, ni de l’ànsia?
No hi ha núvols
ni història, és blanc...
Se me'n refot quasi bé tot,
sóc orfe d’esdeveniments
i els ideals són el terbolí
que és dilueixen
en l’aigua clara.
Fora, és tot blanc
i el vent és calma
però encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí.
La pantalla, és blanca
i només demana,
blanca , blanca...
tot és blanc,
sota un fons en blanc.
6 comentaris:
Dius, Carles,
"encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí."
I si vius aquest temps, i comparteixes la vida, els colors tornaran, tots el colors.
Gràcies Carme,però hi han dies que tot és blanc, malgrat els colors, que seria jo sens vosaltres...
Serà blanc a Lapònia aviat.
Canviarem a pneumàtics d'hivern.
Un temps horrible endavant.
Somric quan llegeixo el teu país Deezer:-)
Per a mi tot és negre més que el blanc. Petons!
I xinst fou com quell homenot
de la terra i l'aixada
veié que tots som Sols que brillen.
I que tots estem sols com mussols, o com el Sol.
I veié que estant sols i sient Sols
tant sols hem de tenir valor
per acompanyar-nos a nosaltres mateixos.
I xinst fou com quell homenot
de la terra i l'aixada
veié que tots som Sols que brillen.
I que tots estem sols com mussols, o com el Sol.
I veié que estant sols i sient Sols
tant sols hem de tenir valor
per acompanyar-nos a nosaltres mateixos.
Jo no sé com és aquest blanc que descrius, Carles... però llegin-te imagino que és un blanc que resplendeix, plè de llum... perquè el teu poema és preciós i les coses precioses són llum :-)
Publica un comentari a l'entrada