dijous, 8 d’octubre del 2009

BLANC


Com és que no plou,
com és que el temps passa
i que l’aire és blanc
i la memòria no té temps
ni de records, ni de l’ànsia?

No hi ha núvols
ni història, és blanc...
Se me'n refot quasi bé tot,
sóc orfe d’esdeveniments
i els ideals són el terbolí
que és dilueixen
en l’aigua clara.

Fora, és tot blanc
i el vent és calma
però encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí.

La pantalla, és blanca
i només demana,
blanca , blanca...
tot és blanc,
sota un fons en blanc.


6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Dius, Carles,

"encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí."

I si vius aquest temps, i comparteixes la vida, els colors tornaran, tots el colors.

Carles Casanovas ha dit...

Gràcies Carme,però hi han dies que tot és blanc, malgrat els colors, que seria jo sens vosaltres...

merike ha dit...

Serà blanc a Lapònia aviat.
Canviarem a pneumàtics d'hivern.
Un temps horrible endavant.
Somric quan llegeixo el teu país Deezer:-)
Per a mi tot és negre més que el blanc. Petons!

Uri ha dit...

I xinst fou com quell homenot
de la terra i l'aixada
veié que tots som Sols que brillen.
I que tots estem sols com mussols, o com el Sol.

I veié que estant sols i sient Sols
tant sols hem de tenir valor
per acompanyar-nos a nosaltres mateixos.

Uri ha dit...

I xinst fou com quell homenot
de la terra i l'aixada
veié que tots som Sols que brillen.
I que tots estem sols com mussols, o com el Sol.

I veié que estant sols i sient Sols
tant sols hem de tenir valor
per acompanyar-nos a nosaltres mateixos.

Assumpta ha dit...

Jo no sé com és aquest blanc que descrius, Carles... però llegin-te imagino que és un blanc que resplendeix, plè de llum... perquè el teu poema és preciós i les coses precioses són llum :-)