Com un fantasma, com un esperit
que vetlla i no dorm,
com una ànima sense cos,
com un cos cercant la llum,
avui m’he acostat a Castellolí,
a la recerca de les seves fonts
i als seus verds i bardisses,
a la font de Can Tardà,
on és recullen les aigües
de l’obaga de Rocaestret.
On és recullen els amors d’infantesa...
Ja no hi sóc a temps,
Les ires del temps no han passat en va,
però m’hi he trobat
a cars amics d’infantesa
i joventuts perdudes.
Casualitat ...
o potser el bon Déu,
m’ha apropat a la Rosa,
m’ha apropat en Miquel.
I tot per recollir l’aigua
de les fonts de la vida,
ara ... quan les forces minven
i la joventut se n’ha anat.
que vetlla i no dorm,
com una ànima sense cos,
com un cos cercant la llum,
avui m’he acostat a Castellolí,
a la recerca de les seves fonts
i als seus verds i bardisses,
a la font de Can Tardà,
on és recullen les aigües
de l’obaga de Rocaestret.
On és recullen els amors d’infantesa...
Ja no hi sóc a temps,
Les ires del temps no han passat en va,
però m’hi he trobat
a cars amics d’infantesa
i joventuts perdudes.
Casualitat ...
o potser el bon Déu,
m’ha apropat a la Rosa,
m’ha apropat en Miquel.
I tot per recollir l’aigua
de les fonts de la vida,
ara ... quan les forces minven
i la joventut se n’ha anat.
Imatge: Eglésia vella s/XVIII
Ajuntament de Castellolí
Ajuntament de Castellolí
12 comentaris:
Oh, Carles!! La joventut marxa... però t’has trobat amb amics igualment i això és el més important.
La joventut sempre marxa... no es queda per sempre. I ens va marxant a tots. Però quina sort qui sap conservar els amics, quan s’és jove o gran!! Quina sort poder recollir aquesta aigua!
Més val ser gran i tenir amics que jove i no tenir-ne...
Saps? Ara buscaré Castellolí a Google... així sabré com és aquest lloc on has anat :-))
Una gran abraçada!! Ah! i m’alegra molt tornar-te a llegir!!
Mira!! jajaja és una ximpleria, ja ho sé, però he trobat la informació del temps per Castellolí, tot remenant entre les pàgines que he trobat :-))
http://escuchar.tutiempo.net/#E08186
Castellolí no és tan sols el meu passat, si no també el meu futur...
en la fotografía de l'esglesia vella,
hi pots veure el cementiri on hi tinc ja preparat el meu nínxol.
És un lloc preciós, orientat cap a la
conca d'Òdena, mirant cap a Igualada,
mirant a Sol Ponent...
Gràcies Assumpta, per donar una volta per el poble dels meus amors,
llogarret de la meva infantesa,
espai dels meus records...i finalment
on passaré el reste d'eternitat !
De veritat estàs pendent d'on tens el nínxol? :-)
Jo no en tinc. Si em morís ara mateix no sé pas on m'enterrarien. Suposo que haurien de comprar-ne un urgentment a Reus... i aquestes coses són cares, crec.
Imagina!! tant com jo m'enyoro de Barcelona i m'enterrarien a Reus. Què hi farem. Però clar, si tampoc en tinc de nínxol a Barcelona (crec)... ostres, ho preguntaré als meus germans ;-)
Home, és bonic que sigui un lloc que t'agradi... però tampoc cal pensar-hi com "en el futur"...
Ah!! a més, jo penso que l'eternitat la passaràs al Cel, així que... :-))
De fet, Carles, quines converses de tenir, eh? :-)
Abans d'anar-nos al nínxol encara hem de fer algunes coses que jo n'he fet ben poques, la veritat.
Mira... ni he plantat un arbre, ni he escrit un llibre ni he tingut cap fill
Bé, tinc un fillet petit al Cel, que no va arribar a néixer... i tanta il•lusió que em feia... però les coses són com són...
Quan em mori el podré conèixer... jo ho crec així, de veritat :-)
A plantar un arbre encara hi sóc a temps...
Escriure un llibre jeje... Home, m'agrada escriure relats, però no imagino que ningú estès interessat en publicar-los. Si un dia fos rica, els publicaria jo mateixa jeje encara que no se’n vendria ni un, però al menys l'hauria publicat :-)
Ja no m'enrotllo més, que t’avorriràs de llegir les meves divagacions ;-)
ASSUMPTA,passem de les necrològiques.El fet de que tingui un "apartament" per l'eternitat, és per "culpa" del meu pare que era una persona molt vital i molt alegre.
Abans de la seva mort, que no va ser gens trista, va voler assegurar-se
de que la iaia no se li escaparia i
va decidir comprar un altre ninxol.
Tenia por de que es morís abans de que per imperatius dels reglaments
legals li prohibisint tenir la seva dona "a sota o a sobre"!!
Han de passar un mínim de 5 anys
per obrir la tomba i com que la
volia "vigilar" de prop,en comptes de un apartament en va comprar dos !!!.
És per això que tinc la meva futura residencia a perpetüitat.
O sigui, que, en el fons, és una història d'amor ;-))
Així ja no em sembla gens trist jajaja
Si, una profunda història d'amor i de vida ...
M'agraden les històries d'amor :-))
Benvolgut Carles: He arribat a casa i a llegir les teves dues poesies. Estic content i et comunico que m'han agradat molt. La teva frescor per descriure el paisatge des del campanar, com la fotografia de l'esglèsia i el lloc d'etern repòs m'han tornar a fer reviure el poeta que sempre he llegit amb fruició. Endavant Carles.
Jacint de Cal Pèsol
Jacint, estic preparant una poesia
per la teva panxa. T'hauràs d'esperar una miqueta , perquè tinc
que barrejar lípids amb amistat,tendresa i calçots...
Estic segur que m'agradarà. Ja ho comentarem.
Jacint de Cal Pèsol
Publica un comentari a l'entrada