dijous, 9 de juny del 2011

1885.- LA IAIA MARIONA



Estimada Avia:

Avui t’he vist per la finestra del meu ordinador, per un forat en el temps, per un forat de la vida, que per a tu àvia va ser tan breu. Mirant els teus ulls, m’endinso fins el teu cor, en els teus deu anys quan eres una mosseta i que tot just arribaves a esguardar la vida.

Tu ja coneixies el que sería el teu amic, el teu amant, el teu marit, el meu avi en Miquel, que tant vas estimar i que tant et va adorar. Tot això ho sé iaia, pel teu fill en Carles, el meu pare.

Estic ara ací, en la meva mansarda, assegut, mirant-te fit a fit als ulls i tornant-te l’esguard somrient, que tu m’albires, amb aquets ulls tan meravellosament verds, abans de que et fessis una gran dona. Jo àvia, estic embadalit veient-te amb els teus, que també són els meus, encara que - de moment- no els reconeixi.

Esteu a Can Ricard, al Poble Nou, que després seria Barcelona. Digue’ls-hi a tots que també els estimo, però a tu més iaia, la meva iaia.

Carles, fill d’en Carles, el teu fill.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Quina il·lusió poder anar veient aquestes fotos... l'avia amb deu anyets ;-)