JA SÓC ACÍ.
Fa dies que no en sabíeu
res de mi. No m’havia mort; ni tan sols estava malalt, ni caçava elefants al
Montseny. Un simple “troianu” m’havia paralitzat l’ordinador i em feia romandre
aturat sense poder comunicar amb vosaltres. Preneu-vos-ho com unes vacances. El
món no s’ha aturat; el progrés de les espanyes espanyoles ha seguit imparable.
La monarquia ha seguit d’una manera “campechana”, donant mostres de la seva
honorabilitat i fermesa, conduint per tot Àfrica el seny i la rauxa messetària.
A mi la veritat, és
que tan em fot on sigui el Rei Borbó. I tan me fot el que faci el petit príncep
i la mare que el va parir a Grècia. Perdoneu la meva insolència i claredat. N’estic
fins els co...... , perdó, fins el coco d’aquesta gentussa amb deliris de
perpetuïtat a càrrec dels meus diners. Escric així, perquè tinc tot el dret a
fer-ho, i jo m’acuso d’haver contribuït després de la mort del gran dictador,
d’haver posat esperances en una Constitució que em creia meva, i per força, a
un rei.
Foto del Google
2 comentaris:
Boníssima la foto!! :-))
Ai, CARLES, quina gent... quina poca consciència, quina poca vergonya...
No saps com m'alegro que no estiguis malalt i que no hagis anat a caçar elefants! les dues coses em semblen bàsiques! :)
Pots ser tan contundent com vulguis ... que per més que diguem i diguem, encara ens quedem curts!
Publica un comentari a l'entrada