En Ramón Muntaner a part de ser el
meu cosí, va ser el cronista de la Batalla de Gagliano cap l’any 1300. Va ser en
un matí boirós i els francesos s’acostaven emboscats. Un guaita els va descobrir
i començà a cridar, tot picant el relló de la seva llança contra les pedres de
terra.
Desperta ferres, desperta ferres!!!,
que s’apropa l’enemic,
que ja el tenim a dins,
que ens vol furtar la hisenda,
que ens vol prendre la dignitat,
que no vol saber res dels nostres
furs,
que ha oblidat els seus pactes.
Sembla que res hagi canviat, des del
1300, des dels Trastàmara, des dels Àustries, amb els Borbons, amb les Repúbliques,
amb la monarquia imposada i l’esclavatge
eternal. No hi ha res a fer, deixem-nos d’una vegada de collonades sentimentals
i que el poble parli sobirà. No vull ser més part d’aquesta colònia nord
occidental, d’aquesta vaca mamelluda que li fan mal els pits i absolutament
deslletada.
Desperta ferro Catalunya, ha arribat
el teu moment. Us espero l’onze de setembre on ens diguin els que pensen. Hem
de donar una lliçó al món de decència, fortalesa pacient i determinació
impacient.
Lloc web d'aquesta imatge
Fitxer:SomUnaNacioNosaltresDecidim10Juliol2010.jpg
ca.wikipedia.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada