El Desembre de1984 Tiana i el grup Casa de la Punxa, va fer un homenatge a Lola Anglada. Vaig fer una poesia a la seva memòria i vaig tenir la gran sort de que n’Alvar la va escriure en gran format sobre una tela...
ORACIÓ PER LOLA ANGLADA
Monsenyor...
per què ploreu
si els llargandaixos
no ploren el Setembre.
I tu Narcís
D’ulls tan blaus,
cara rodona.
Ai, els meus àngels i follets,
diables i formigues
del castell arruïnat.
Cavaller de la llança
per què plores...
“Dalt del puig, ella voldria que el vent la prengués”
El vent del mai,
L’ha pres cap el Sempre.
“No tinguis por – diu el rossinyol”
Gatet, on és la Lola?
Dorm!.
Margarida,
avui no tanquis el balcó,
deixa arribar-li
els flaires de Tiana.
“M’estimaria més fer aquest viatge damunt d’una fulla”
Lola ja s’acosta la tardor,
et portarem totes les fulles
i en el carrer de les caputxes
hi cantaran els teus cucuts
i els teus mussols.
“Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de...”
“Gavina !... Fa dies que visc a la mar, i diria
que m’ha pres un somni.
Diguem si l’estiu ja és fora. Si ha marxat,
tornaré a casa, que la mare i el pare passarien angúnia”
Pare nostre que esteu en el cel...
Doneu-li les gràcies,
I digueu-li que les nenes de col·legi
Encara esperen Margarida.
Monsenyor,
per que ploreu,
si els llargandaixos
no ploren al Setembre.
dijous, 10 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
NO PLOU. ORACIÓ A LA MERLA
Estic esperant la pluja que no plou
i si no plou la pluja
hauré d’esperar en la secada,
la sequera del sol
que tot ho asseca
i torna les muntanyes rosses.
i les sargantanes inquietes
Esperant l’aigua
tant esperada,
esperant el núvol
que mai no arriba
i la tempesta que no cau.
A la mare li preguntava...
- Mare per què plou tant quan plou?
deia,
- per què s’omplin les deus
- i després ragin les fonts.
Encara no plou,
i espero omplir els càntirs
amb aigua fresca
de pluja nova.
Aniré a la font de Can Comes,
que baixarà a ple doll
i darem de beure
a la dansarina negra de bec groc.
Merla, merla cantora
que beus de la meva aigua
canta i crida la pluja,
dansa la dansa
de cada capvespre
Demà al matí,
desperta’m des del meu garrofer.
Veurem si les fulles
estan mullades
i si les bruixes es pentinen
i si no plou la pluja
hauré d’esperar en la secada,
la sequera del sol
que tot ho asseca
i torna les muntanyes rosses.
i les sargantanes inquietes
Esperant l’aigua
tant esperada,
esperant el núvol
que mai no arriba
i la tempesta que no cau.
A la mare li preguntava...
- Mare per què plou tant quan plou?
deia,
- per què s’omplin les deus
- i després ragin les fonts.
Encara no plou,
i espero omplir els càntirs
amb aigua fresca
de pluja nova.
Aniré a la font de Can Comes,
que baixarà a ple doll
i darem de beure
a la dansarina negra de bec groc.
Merla, merla cantora
que beus de la meva aigua
canta i crida la pluja,
dansa la dansa
de cada capvespre
Demà al matí,
desperta’m des del meu garrofer.
Veurem si les fulles
estan mullades
i si les bruixes es pentinen
dissabte, 29 de març del 2008
A LA MEVA DAMA N’ERMESENDIS DE TIANA
Estic enamorat de tu Ermesendis,
Malgrat l’ull vigilant de Guillermina de Cumba,
la teva priorisa,
Estic pendent dels teus moviments
I no accepto la teva absència,
Et vull malgrat
la teva mirada tan tímida i suplicant
per sota la còfia,
Et vull malgrat la xafardera
de l’Esclarmunda de Vallromanes
i la gelosia de la Sibila de Badalona,
N’estic fart de les teves
onze companyes. Sempre ens miren...
Estic boig per tu Ermmesendis,
canongesa meva de Montalegre,
vull tenir-te a Tiana
encara que hem tallin...
el nas, Ermesendis,
la meva monja, mongeta.
Avui vindré
i des del bosc t’espiaré
mentre culls del vostre hort les cols
i del voral del bosc els colors
i l’herba pels conills.
Que n’ets de bella...Ermesendis.
Quoniam pater luminum a quo est omne donum perfectum nova bella frecuenter elegit ut pote quando etas tenera virginum et tam ipsarum quam aliarum est feminarum sexus fracglitas contra carnem, mundum, diabolum, quibus miserabilis hominum conditio viriliterse bolum...
“Donada la delicadesa d’una dona verge i també de qualsevol altre dona i la fragilitat
del sexe femení contra la carn, el mon i el diable, contra les quals s’ha disposat a la lluita la miserable condició humana...”
Vine amb mi dona primera de Tiana,
et portaré fins el proper mileni,
on les dones encara no són lliures,
i els homes quasi bé tampoc,
Ermesendis, queda’t a la Conreria,
Et farem un carrer ací a baix
i et guardarem un espai
en l’eternitat del teu poble,
primera dama coneguda de Tiana.
Malgrat l’ull vigilant de Guillermina de Cumba,
la teva priorisa,
Estic pendent dels teus moviments
I no accepto la teva absència,
Et vull malgrat
la teva mirada tan tímida i suplicant
per sota la còfia,
Et vull malgrat la xafardera
de l’Esclarmunda de Vallromanes
i la gelosia de la Sibila de Badalona,
N’estic fart de les teves
onze companyes. Sempre ens miren...
Estic boig per tu Ermmesendis,
canongesa meva de Montalegre,
vull tenir-te a Tiana
encara que hem tallin...
el nas, Ermesendis,
la meva monja, mongeta.
Avui vindré
i des del bosc t’espiaré
mentre culls del vostre hort les cols
i del voral del bosc els colors
i l’herba pels conills.
Que n’ets de bella...Ermesendis.
Quoniam pater luminum a quo est omne donum perfectum nova bella frecuenter elegit ut pote quando etas tenera virginum et tam ipsarum quam aliarum est feminarum sexus fracglitas contra carnem, mundum, diabolum, quibus miserabilis hominum conditio viriliterse bolum...
“Donada la delicadesa d’una dona verge i també de qualsevol altre dona i la fragilitat
del sexe femení contra la carn, el mon i el diable, contra les quals s’ha disposat a la lluita la miserable condició humana...”
Vine amb mi dona primera de Tiana,
et portaré fins el proper mileni,
on les dones encara no són lliures,
i els homes quasi bé tampoc,
Ermesendis, queda’t a la Conreria,
Et farem un carrer ací a baix
i et guardarem un espai
en l’eternitat del teu poble,
primera dama coneguda de Tiana.
dilluns, 24 de març del 2008
CAMI CAP AL CEL
Dissabte va ploure,
va caure aigua i una mica de calamarsa.
Era la tarda
i tot d’una va sortir el sol.
Les muntanyes van omplir-se de llum
i nosaltres d’esperança.
L’Arc de Sant Martí,
va recordar-me el Pacte entre Déu i jo,
Entre Déu i nosaltres.
La seva signatura,
la seva rúbrica en colors inequívoca.
Just des del Rocar
fins a Montsolís sobre la mar.
Vaig aclucar els ulls
i vaig pujar fins on començava
la gran escala cap a l’univers.
No hi havia ningú
i els colors estaven encara
sobre el gran Arc,
Ara , Déu protegia
El Masnou i el meu Maresme.
Amb una abraçada amorosa.
Feia l’olor a terra mullada
feia olor a tro i a llampec.
“Que llueva, que llueva,
La virgen de la cueva,
Los pajaritos cantan,
Las nubes se levantan...”
Que n’és de bonic....
va caure aigua i una mica de calamarsa.
Era la tarda
i tot d’una va sortir el sol.
Les muntanyes van omplir-se de llum
i nosaltres d’esperança.
L’Arc de Sant Martí,
va recordar-me el Pacte entre Déu i jo,
Entre Déu i nosaltres.
La seva signatura,
la seva rúbrica en colors inequívoca.
Just des del Rocar
fins a Montsolís sobre la mar.
Vaig aclucar els ulls
i vaig pujar fins on començava
la gran escala cap a l’univers.
No hi havia ningú
i els colors estaven encara
sobre el gran Arc,
Ara , Déu protegia
El Masnou i el meu Maresme.
Amb una abraçada amorosa.
Feia l’olor a terra mullada
feia olor a tro i a llampec.
“Que llueva, que llueva,
La virgen de la cueva,
Los pajaritos cantan,
Las nubes se levantan...”
Que n’és de bonic....
dijous, 20 de març del 2008
A CATALUNYA
Escolta terra el neguit
dels teus fills
dins el teu ventre.
Escolta terra el crit
dels teus déus demanant
el teu: Aixeca’t!
Desperta, amb la dolça calor
d’aquest gener benigne.
No tinguis pas por
dels freds i les angúnies
del passat.
La llavor ara és nova
i els gegants són adormits
dins la gran tomba.
Ara, entre tots, terra estimada
farem créixer el blat
en el bell mig de les nostres roselles,
la ginesta tornarà a florir
i el sol farà madurar les nostres collites.
I quan vingui el nostre juny
i seguem els nostres blats,
els hi direm a tots
que ja som lliures,
que vinguin a tastar amb nosaltres
el pa de la nostra llibertat.
Gener de 1980
dels teus fills
dins el teu ventre.
Escolta terra el crit
dels teus déus demanant
el teu: Aixeca’t!
Desperta, amb la dolça calor
d’aquest gener benigne.
No tinguis pas por
dels freds i les angúnies
del passat.
La llavor ara és nova
i els gegants són adormits
dins la gran tomba.
Ara, entre tots, terra estimada
farem créixer el blat
en el bell mig de les nostres roselles,
la ginesta tornarà a florir
i el sol farà madurar les nostres collites.
I quan vingui el nostre juny
i seguem els nostres blats,
els hi direm a tots
que ja som lliures,
que vinguin a tastar amb nosaltres
el pa de la nostra llibertat.
Gener de 1980
divendres, 14 de març del 2008
ORDINADOR
He enviat l’ordinador a revisar. Feia coses extranyes. No sé quan de temps estaré sense, per tant m’haig de prendre unes vacances de blog. Fins aviat
dimarts, 4 de març del 2008
PETITES COSES, GRANS SENTIMENTS.
Fa dies que me n’estic adonant, que cal conformar-se. Per ser feliç amb plenitud, no hem fan falta grans emocions ni grans projectes. No més hem fan falta pensaments i desigs a curt termini, que els pugui mínimament abastar, inquibir i desenvolupar, dins del meu espai vital i cerebral.
Prefereixo les petites coses, que les grans empreses. És una qüestió de grandària, és una qüestió d’ètica personal. Jo sóc com sóc, el meu pensament i capacitat estan limitats per la meva pobre i molt limitada intel·ligència i pel temps i les ganes que puc passar davant d’aquest ordinador. L’avantatge, rau en que ningú em prem. Si us plau allunyeu de vosaltres qualsevol especulació de pretesa vanitat o falsa modèstia per la meva part. Simplement no hi és.
Això em du directament vers els sentiments i ací, sí que no em conformo i en sóc vanitós. Ara d’aquí a unes setmanes naixerà una nova neta, l’Abril i me’n sento especialment orgullós, vanitós i satisfet. La meva filla està prenyada, rodona i a part de la seva dosi de mala i justa mala llet se la veu feliç i plena de vida. Què més puc demanar... el futur és nostre. Perdó, el futur és d’ells. Una part important, la més important, la més transcendent ja l’hem complert. La primera ordre de JAVÉ, en bona part ja l’hem complert: Creixeu i multipliqueu-vos. Paraula de Déu!!!
Prefereixo les petites coses, que les grans empreses. És una qüestió de grandària, és una qüestió d’ètica personal. Jo sóc com sóc, el meu pensament i capacitat estan limitats per la meva pobre i molt limitada intel·ligència i pel temps i les ganes que puc passar davant d’aquest ordinador. L’avantatge, rau en que ningú em prem. Si us plau allunyeu de vosaltres qualsevol especulació de pretesa vanitat o falsa modèstia per la meva part. Simplement no hi és.
Això em du directament vers els sentiments i ací, sí que no em conformo i en sóc vanitós. Ara d’aquí a unes setmanes naixerà una nova neta, l’Abril i me’n sento especialment orgullós, vanitós i satisfet. La meva filla està prenyada, rodona i a part de la seva dosi de mala i justa mala llet se la veu feliç i plena de vida. Què més puc demanar... el futur és nostre. Perdó, el futur és d’ells. Una part important, la més important, la més transcendent ja l’hem complert. La primera ordre de JAVÉ, en bona part ja l’hem complert: Creixeu i multipliqueu-vos. Paraula de Déu!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)