Al principi existia el Verb i el Verb estava amb Déu, i el Verb era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’Ell...
És evident que St. Joan , apart de ser un apòstol de Crist, era un poeta i jo m’entenc amb els poetes que diuen coses, encara que algunes vegades no puc abastar tot el que em volen transmetre, per les meves escasses limitacions filosòfiques, mentals i pressupostàries. M’agrada Sant Joan, i m’agrada tot el que traspua la seva paraula. És com una música que estova el meu esperit, i el porta en un estat gelatinós i dolç, de dolça melangia, que em fa surar per l’univers dels somnis i
de les utopies en un estat de dolça abstracció.
Sant Joan, hauria de ser cridat per en Solbes, per solucionar la ditxosa crisis.
- Andreu, el germà de Simó li va dir: Aquí hi ha un minyó, que té cinc pans d’ordi i dos peixos; ¿però què és això per a tants? -Feu seure la gent, digué Jesús.
Va fer seure uns cinc mil homes. Aleshores Jesús prengué els pans, i dita l’acció de gràcies, repartí als que estaven asseguts i un cop saciats encara en va sobrar la tira... ale... ale...
Que vingui en Zapatero, en Obama, en Montilla i... que n’aprenguin !...
Imatge del Google:
El milagro de los panes y los peces
646 x 800 - 130 KB - jpg
www.padre-nuestro.net
