DIGUEM GERMANA

Diguem germana i amiga,
On haig de buscar l’absència,
on haig de cercar el temps.
El gra de sorra,
l’angoixa constant
pel demà perdut
i les flors blanques,
marcides per la sequera
i mogudes pel vent.

El mar avui,
sempre en el mateix lloc,
ha tornat al silenci
i malgrat el sol,
absurdament blanc... brilla.
Fa ressol.

He acluca’t els ulls,
i una gavina,
s’ha mort amb mi.

Tenim tot el passat
que hem compartit
i que ens pertany.
Avui, aniré a veure’t,
faré bona cara
i et besaré. Bon dia.

UNA AMBULÀNCIA

Niii….Naaa…Niii…Naaa
I el munyoc de carn blanca,
s’escola pel forat de la vida,
mirant-nos amb ulls estorats.

Cada cop més serens,
cada segon més grossos,
més blancs,
més brillants.

S’excusa encara,
amb veu apagada.
-Perdoneu...
-L’stop...?
-perdonin,
-Déu meu...!

Niii...Naaa...
Arriben homes de blanc i groc.
el carreguen amb civera.
Se l'emporten amb cotxe groc,
El tapen amb flaçada blanca.

Niii,,,Naaa...Niii

El cotxe de blau.
S'ha acabat,
circulin...circulin,,,
i damunt el toll de sang,
terra,
tres grapats de terra.

Els homes de blau,
unes coordenades,
unes quantes guixades
son fotografiades.
I de una potada,
arramben una virolla
i una llum,
lluent i torçada.

S’ha acabat, s’ha acabat,
circulin... circulin...!
i sobre el toll de sang,
terra,
tres grapats de terra.

FA DIES QUE NO SENTO

Fa dies que sento
l'angoixa de la teva mort,
però és que cada cop et sento,
et sento, més aprop.

I saps ahir...?
just a Castellolí,
vaig jugar amb tu
i tu jugaves amb mí.

Després vaig pensar
que eres morta
i vaig buscar-te
dolçament per la casa,
vullguent endevinar
la teva aura,
per l'entreclaror
d'alguna porta,
sentint la remor
del teu aire.

Sense angoixa,
sense pena.
Una rialla,
una abraçada
i un bes a l'aire.
Et deia...
-vull venir amb tu.
Tu deies...
-és aviat encara... espera.
-vull venir amb tu...!
I tu vas venir a mí.

LA NAU DEL TORNAR

De la nau del tornar,
vull cremar el seu velam.
Però encara hi restarà
el vaixell de plom,
que vol ofegar-me.
Bufa el teu oreig,
la teva brisa de primavera
cap el port de Seralpuc
i deixa’m saltar al teu moll
abans d’enfonsar-me.

UNA GOTA DE TEMPS PASSAT

Una gota de temps passat,
un esglai de mort,
un sospir de vida
i un tornar a començar
la nova simfonía.

Trenar un nou jorn
amb cabells massa fins,
d’un avui massa buit.

Te n’adones companya,
si tu i jo no ens fem camí,
arribarà la mort negre.
Un aclucar d’ulls...
un buit infinit,
les nostres boques tan seques...

Vine amb mi a l’espai,
Cercarem el camí de Seralpuc,
Trenarem el tapís de l’univers.

COM RIUEN ELS TEUS ULLS

Com riuen els teus ulls,
lluents i d’esguard sincer.
Em parlen ara,
dels nostres vells amors,
de paraules passades
i de les nostres mans,
les teves com coloms,
les meves acaronant-te.

No tinguis pas por de mi,
no cal que parlis ara.
Deixa’t trencar
el pudor
amb la meva mirada
i mira’m els ulls
com sempre mires,
fondament... amb l’ànima.

NOMÉS UNA OBSESSIÓ

Només una obsessió
per viure els teus minuts,
per viure els teus dies
i un neguit
absurdament continuat
d’un mai,
que mai arriba.

Demà el temps,
però avui
tampoc ha estat
el temps d’estimar.

Tan assenyat...,
voldria posseir
un rampell de follia,
per abraçar-te,
estimar-te...
i no esser esclau
d’aquest seny feixuc,
sens mans,
sens braços,
eunuc,
capat,
imbècilment calent,
babau amant
i manipulador
de nits estèrils.

Potser valdria més,
engegar a la merda el treball,
la muller,
els fills,
a l’amant...
i dir-los que no vull
esperar Seralpuc.

Vull encara trobar
un pubis temptador
unes cuixes que m’abracin,
uns llavis humits per a besar.

Si ets tu...
deixa el teu llast
i vine amb mi.
Viurem el riure
i plorarem si ens cal.


Seralpuc és per a mi el reialme del mai, es el mon del desig, de l’esperança , de la follia, dels meus racons més íntims, del sempre i de les esperances més anhelades i quasi sempre impossibles.
És un mon, on la llibertat es la condició del qui no és esclau i es el mon de la saviesa i del equilibri.