dilluns, 17 de setembre del 2007

Sóc en carles Casanovas aprenent de poeta que, ara en la jubilació, tinc temps per pensar. No sé si els meus pensaments interessaran a algú, però almenys aquests pensaments i poemes quedaran escrits.
No pretenc ser res ni erigir-me en res. Només aspiro a que si hi ha algú que em llegeixi, si hi troba un possible nexe m'ho faci saber. Tinc toooooooooooooooot el temps.

1 comentari:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

molt de gust Carles Casanoves, em permeteu que us doni un petó? aixì, timid i sincer, ja ho veiu, us he llegit fins al principi, tot, en un hi he pasat en silenci, tot tancant la porta sense fer soroll, en d'altres no m'he pogut estar de dir-hi la meva.
Tot un plaer, senyor.