divendres, 26 de desembre del 2008

ESTAVA ACÍ...



Estava ací,
dabant del piano cibernètic,
esperant que el temps de Sant Esteve,
em portés, la inspiració
divina que va negar-me
ahir el cava,
els torrons i l’esvalot
d’aquesta gran
i estimada família.

I tot d’una m’ha vingut en Brat,
el meu gos xic.
S’ha posat en peus
I m’ha gratat la cuixa esquerra.
Ep soc aquí...mira’m!
I amb els seus ulls marrons
brillants i lluminosos
m’ha donat el bon dia.
I l’hi he agraït
acaronant-li la cara,
i li he dit també que l’estimava.

Amor de gos,
amor sincer,
del qui li recull la merda
i li fa companyia
o ell me la fa a mi...
gràcies gossos de l’ànima
i bones festes
del Nadal dels Gossos.


Del Google:
...
El martirio de san Esteban.
555 x 419 - 54 KB - jpg
www.kalipedia.com

11 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

jo també estic aqui davant del cibernetic que dius tú i tinc el meu gos al costat, suspirant damunt un coixi i em mira de tant en tant "que, com anem" sembla que digui, i continua dormint amb els ulls oberts, mirant-me...

rebaixes ha dit...

Teniu raó, això del piano. I lo del gos magnífic. Jo ara faig de gos de mi mateix. L'ultim un tequel, petit brillant sempre amb orelles tocant a terra, en una invasió de rates d'aquelles de més d'un pam de cos ens hi feiem petar unes batusses, jo amb n pl fen-les caure a terra i ell embocant-les i les deixava seues... i un altra. Que leials son!! No en vull tenir cap més. El gendre en té un que em sobrepassa quan es possa dret,..i som molt amics, però, no. Un me'l matà un cotxe i aquest, el Rai va morir del sucre, el veter. em va dir que no hi havia res a fer i...prou, et roben la vida. Em seguia per tot arreu, t'avisava i li llençaves una fusta i te la portava i volia...Que us faci companyia i feu-li, si voleu, una carìcia en nom meu. Per que no m'envieu una foto del cap i miro de pintar-lo ? Si el tinc, a la millor ho faig, ara no em posseu presses. Sort que amb tot ens distraiem i encara ens busquem feina... A lo dit....Anton.
Avui es+a calmat tot això. Avui els tenim tots a dinar,,, jarana no en faltarà. Adeu fins que puga. Ja em lloguen, Anton, sento, que se m'acaba el gas... au!!!

Carles Casanovas ha dit...

Antón estimat, saps de quina raça és el meu gos esmentat ? Un Tekel !!! també, i amb aquest en van tres, morts sota les rodes d'un automóvil...però jo m'els estimo,
és com una falera que m'ha agafat.
El gos gros , el vaig anar a buscar a la gossera de Mataró, després d'haver-me quedat orfe de "Fura" i en plena crisi de sentiments i tristror.
El meu fill en Roger, diu que és de raça M.L. (Mil Llets) i me l'estimo també. És un gos més gros,
però encara que poc intel.ligent,
és molt simpàtic.
Des que la meva filla i va jugar
amb un llapis de Lasser ja fa alguns anys, ha quedat trastocat i
cap al vespre juga tot sol amb fantasmes..........ANTON, som així
a casa, t'enviaré les fotos dels
gossos que m'has demanat...Adéu !

Carles Casanovas ha dit...

Mª Mercè, tu si que els coneixes als meus gossets, oi que son simpàtics ?
Algú pot pensar-se que jo estic tocat del ala o sonat, pot ser si,
però és la meva vida i no em sap greu
compartir-la, amb uns sers que em demostren més afecta, que algunes persones, val la pena o la joia de compartir el fet de viure, amb l'Esquitx, ell va donar-se compta
abans que ningú, que m'havia agafat
un infart.

merike ha dit...

Tenia un gos quan tenia 16 anys. Em saludava sempre quan venia a casa des d'escola. Un dia no venia. Era atropellat per un camió. Tots nosaltres ploràvem així.
El meu pròxim gos també era un bòxer. Tot de mimat, cap disciplina. No ens atrevíem a dir-li una mala paraula. Tal estimat. Quan es feia vell tenia un nen. El meu fill era al·lèrgic. Així dèiem adéu a Kimi. Encara el recordem amb molta emoció. Un gat pot ser preciós, també. Però sóc una persona que necessita lleialtat. Una abraçada!

Carles Casanovas ha dit...

Merike, avui hem anat a dinar a casa
uns oncles de la Dolors. Estan a Castellolí, prop de Montserrat, a dalt del Coll del Bruc a començat a nevar...com a Finlàndia, tot un espectacle, la neu però no ha quallat al terra.
Quan hem arribat ara al vespre a casa, estava la cuina inundada d'aigua. El vent de llevant, projectava la pluja contra els vidres de les finestres i l'ha fet
entrar per els àmbits.
A fregar ! !
Petons catalans.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Nomès entenem l'amor que podem tenir cap a ells, els qué també en tenim.

La meva, es diu Fosca, farà 7 anys que la tenim. És de la gossera de BCN. Molts coneguts ens deien que a la gosa li havia tocat la loteria. Què errats que anaven. La loteria ens va tocar a nosatres quan la varem anar a recollir.

Una forta abraçada BONES FESTES

zel ha dit...

Jo no en tinc, d'animalons, la casa no ho permet...però m'ha fet molta gràcia això del Nadal dels gossos...
Nosaltres, però, vols dir que vivim un Nadal d'humans? En global, vull dir...
Molts petons Carles, una forta abraçada, estimat!

Carles Casanovas ha dit...

Horabaixa, que n'és de curiós l'amor,si n'és de enriquidor que ens emociona i ens fa vibrar i ens omple d'emocions...el meu gos l'Esquitx el vaig anar a buscar a la gossera de Mataró, no pas com un acte altruïsta o de misericòrdia, sinó per ferme passar la pena, de la mort d'un altre gosseta, la Fura.
Vaig anara demanar auxili per el meu esperit, trastocat per la pèrdua i els hi vaig demanar que hem donessin el gos més malhaurat i veieu ...un tros de Sucre Candi...

Anònim ha dit...

You these things, I have read twice, for me, this is a relatively rare phenomenon!
Personalized Signature:常州麻将,常州三打一,常州攻主,常州斗地主,常州4人升级

Anònim ha dit...

It seems a little more than I need to check the information, because I was thinking: Why does not my GLOG these things!
fishing net