Després de la tempesta ve la calma,
avui només les dues palmeres
de la Casa Alta
mouen les fràgils agulles,
dirigides pel compàs
del vals dels vents.
Mentre dos vianants
passegen els seus gossos.
Brisa suau,
atzavares del maresme
i botons de propera primavera.
A Can Pau Riba,
sota El Rocar s’hi aixequen
les dues palmeres
i dues xemeneies sense fum,
mentre els coloms
del colomar – tímidament –
gosen envolar-se,
amb la por d’un canvi
sobtat de l’aire.
Transparència fins a la ratlla,
unes barques
amb ses veles,
s’ajauen cercant la bona deriva.
Avui podria ser Primavera.
Foto: Uri
avui només les dues palmeres
de la Casa Alta
mouen les fràgils agulles,
dirigides pel compàs
del vals dels vents.
Mentre dos vianants
passegen els seus gossos.
Brisa suau,
atzavares del maresme
i botons de propera primavera.
A Can Pau Riba,
sota El Rocar s’hi aixequen
les dues palmeres
i dues xemeneies sense fum,
mentre els coloms
del colomar – tímidament –
gosen envolar-se,
amb la por d’un canvi
sobtat de l’aire.
Transparència fins a la ratlla,
unes barques
amb ses veles,
s’ajauen cercant la bona deriva.
Avui podria ser Primavera.
Foto: Uri
4 comentaris:
Les forces de la natura ens sorprenen... ahir tan enfadades i avui ja inofensives...
Si amb les mans o pensament poguessim apartar els meteors quan s'exalten. Deuen ser com els humans que quan les passions no els deixen discernir en fan de les seves./ Que duri la calma. Del passat bastants gemegaran amb raó,... Ja ho tenen això les guerres...Anton.
Hola, Carles. Sóc la Margarida, de Tiana. Fa temps que de tant en tant entro d'amagat a casa teva (espero que no et sàpiga greu), però avui m'he decidit a tocar el timbre. I com bona veïna, em presento no amb un pastís, sinó amb un premi! Et concedeixo la Medalla al Blog Amigable, per la manera que tens de transmetre els teus sentiments.
Si entres al meu bloc el veuràs i podràs copiar la imatge per posar-la al costat dels altres premis que merescudament has guanyat.
No deixis de sacsejar-nos l'ànima!
http://elmondelacuina.blogspot.com/
Bon dia, Margarida, estic molt content de saber que et passejes pel
meu Rocar. Per mi és una passió quasi be malaltissa.
Jo com tu saps, en sóc un enamorat del nostre poble i de la seva gent.
Ara mateix entraré en el teu blogg
moltes gràcies per llegir-me i seguir a aquest aprenent de vell.
Publica un comentari a l'entrada