Demà a Cal Patxò
a veure els tiets,
que cada dia són més vells.
És una visita prevista ,
hi anem amb el meu fill, a degorjà
unes quantes botelles de cava.
El cava d’en Venanci,
és un cava fet per ell.
Només en té un miler,
d’ampolles
i a mi m’agrada
veure’n l’el·laboració
tan artesana
i amb resultats tan celebrats,
que sempre, quan en beus,
el dinar acaba en gatzara.
El Cava Patxó,
és un vi de celler,
sense etiqueta ni marca
amb gust a teles d’aranya,
mistel·les d’amor,
i dolces ratafies
i eines i arpiots i xapus...
i corts de porcs
que ja no hi són,
i una comuna,
i un urinari,
que no s'usen,
i bótes buides
i una col·leció d’interruptors,
que obren les llums
de les savieses
i les ganes de viure,
i cups de most,
recoberts amb foncs
renegrits pels temps,
i amb l’olor del futur
que s’acaba...
Vi ranci d’en Venanci,
demà en faré un tast.
a veure els tiets,
que cada dia són més vells.
És una visita prevista ,
hi anem amb el meu fill, a degorjà
unes quantes botelles de cava.
El cava d’en Venanci,
és un cava fet per ell.
Només en té un miler,
d’ampolles
i a mi m’agrada
veure’n l’el·laboració
tan artesana
i amb resultats tan celebrats,
que sempre, quan en beus,
el dinar acaba en gatzara.
El Cava Patxó,
és un vi de celler,
sense etiqueta ni marca
amb gust a teles d’aranya,
mistel·les d’amor,
i dolces ratafies
i eines i arpiots i xapus...
i corts de porcs
que ja no hi són,
i una comuna,
i un urinari,
que no s'usen,
i bótes buides
i una col·leció d’interruptors,
que obren les llums
de les savieses
i les ganes de viure,
i cups de most,
recoberts amb foncs
renegrits pels temps,
i amb l’olor del futur
que s’acaba...
Vi ranci d’en Venanci,
demà en faré un tast.
8 comentaris:
Em fas dentetes,,, Jo anyoro aquell vi del Priorat de la Vilella Alta, al celler profund o dalt la golfa, vi que quan el posaves a la boca semblava un cordial, però quan baixava ala bassa retornava i sabies el que era, aquell gust quasi menja espessa... `però no emborratxava a ningú, un ja se'n cuidava de no omplir massa el got, si erets prop la llar de foc, quate gots contades qu quedaven al cul eren lleençades al flam i semblava trilita... focs d'artifici barats que demostraven la consistència d'aquell beure. Gaudiu per mi,quasi us tinc una miqutona d'enveja. Anton.
"Vi ranci d'en Venanci" :-) Quasi sembla que li hagis fet ja un slogan publicitari de bo que deu ser :-))
Assumpta, és veritat la Marca podria ser Vi Ranci d'en Venanci. Llàstima que estiguin tan vellets, que no és puguin ni moure. Ahir, els vaig trobar molt decandits i malalts. Estic trist, la vellesa és molt fotuda i no te remei.
BONA PASCUA i que la mona... Anton.
il pleut a BCN tous les jours...
quina llastima
Merike
Si entro aquí i llegeixo que dius "estic trist" jo també em poso una mica trista... tot i que t'entenc. Has dit al meu blog que no et trobaves gaire bé i quan no estem massa fins, estem tristos. A mi també em passa...
És cert que la vellesa té coses molt fotudes, no diré pas que no perquè ja em diràs que aconseguiria... a més, recordo perfectament a mon pare quan ho deia i tampoc es trobava bé, i també es posava trist... Però tot són moments... i estic segura que hi haurà moltes coses que et poden animar: la visita dels fills o dels nets, escoltar bona música, llegir un bon llibre amb calma i sense presses, escriure una mica al blog...
I la vellesa també té coses fantàstiques :-) La gent gran solen ser una companyia molt maca... A mi m'agradava quan el meu pare ens explicava coses, o veure quan feien una partideta de cartes amb la mare... o una d'escacs amb en Roger (el seu net gran i nebot meu). Recordo quan feiem una "porra" del Barça i del Madrid i ell (culé fins al moll de l'os) posava resultats dolents per al Barça perquè deia que així segur que guanyarien jajaja (tenia mala sort en el joc jiji)... i jugar al parxís amb ma germana!! I es feien uns bons farts de riure :-))
No deixis que la tristesa es quedi massa estona... Quan ja t'hagi empipat una mica, fes-la fora!!
Una abraçada molt gran!! :-))
Bé, Carles, com ha anat això de la mona?-- Allà ha REBAIXES he deixat una flor o rosa virtual pintada per mi, si et fan goig de dedicar-la a la mestressa, ets ben amo.-- Que tots tinguem un bon dia.Anton.
Hola!! :-)) Com van aquests ànims? :-))
Passo només a deixar una abraçada i a dir Bona nit!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada