A en Jordi li cau la bava
en el seu primer Nadal,
els pastors
s’enamoren d’un nadó
i la Dolors i en Carles
estimen l’estimar
i enyoren el futur
que s’apropa i uns fills,
que segur vindran.
Ara, en temps ja d’enyorances,
n’estic vanitós
de les esperances
de temps cercades,
i en l’espai trobades.
Encara és temps d’estimar ...
4 comentaris:
Ai, Déu meu, que guapo!!!! És un nino al costat de les figuretes, és un nen al costat d'un altre nen, el petit Jesús... La foto és simpatiquíssima!! :-)
Sempre és temps d'estimar :-))
FINÈS ENTRE TOTS I TOTES: Un premi per als gents a qui agrada Finlàndia
Sempre és temps d'estimar !!!
Preciosa fotografia.
:)
quin bé de déu de criatura!
i si cliques la foto es veu graaaaaan i si, li cau la baba, com als pares llavors, i poder també ara!
Publica un comentari a l'entrada