Què puc fer per la Pàtria,
què puc fer per Catalunya,
els meus esquemes coixos de tu,
estan exhaurits d’idees noves
i el meu cos, orfe d’enyor, enyora
el teu pit valent de força,
i jo....
només tinc un cervell
per a pensar i una ànima
per voler seguir creient
en un projecte que ningú
vol seguir,
amagat de paraules i ple
de renúncies i decadències.
Que puc fer per la Pàtria,
si em manca el lideratge
i jo ja no tinc força.
Hauré de cercar en el blau
i giragonçar pels camins d’en Roger
i cridar amb força ... Desperta Ferro!
amb la veu que em resti
i després... morir.
Amb pau i amb la vergonya
del tant se me'n fot d’uns polítics
que amb res creuen,
i només cerquen seguir per seguir...
i demà, tal vegada
serà un altre dia.
què puc fer per Catalunya,
els meus esquemes coixos de tu,
estan exhaurits d’idees noves
i el meu cos, orfe d’enyor, enyora
el teu pit valent de força,
i jo....
només tinc un cervell
per a pensar i una ànima
per voler seguir creient
en un projecte que ningú
vol seguir,
amagat de paraules i ple
de renúncies i decadències.
Que puc fer per la Pàtria,
si em manca el lideratge
i jo ja no tinc força.
Hauré de cercar en el blau
i giragonçar pels camins d’en Roger
i cridar amb força ... Desperta Ferro!
amb la veu que em resti
i després... morir.
Amb pau i amb la vergonya
del tant se me'n fot d’uns polítics
que amb res creuen,
i només cerquen seguir per seguir...
i demà, tal vegada
serà un altre dia.
3 comentaris:
Parlar amb orgull de la nostra terra, estimar-la, utilitzar la nostra llengua... sí que podem fer, sí. No ens hem de rendir!!
Mira, no sé si el conèixes a aquest blogàire, tot i que pel nom podríeu ser família jejeje... participa en caminades de resistència i ara, a Chamonix, a punt de fer-ne una de més de 100 Km. és passeja per la ciutat amb la senyera a l'esquena com si fos una capa:
http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/
No ens hem de rendir, Carles. Mai!!
Estimar-te tu mateix, i cadascun fer-ho també, que així refem la confiança en que la nostra terra encara pot donar bona gent. I no defallir! Un petó
Encara que patim, encara que no ens facin cas, encara que al final morirem per ella defensant els drets que es suplanta, hem de seguir amb el crit, amb el clam, amb la paraula escrita i paraula veu, dir que no ens fan por els covards que sols pensen en ser ells... Seguir, seguir i seguir fins l'esgotament.De quelcom serveix l'exemple que donem, patent al menys fent us dels nostres pensaments escrits en la nostra llengua. Bon dia, amic, m'havies passat per alt,... Preses fan que caminem sense mirar enrere per si queda quelcom que ens es estimat. Anton.
Publica un comentari a l'entrada