diumenge, 14 de febrer del 2010

LA PANXA DEL MEU AMIC


La panxa del meu amic,
és una una panxa rodona,
respectable, confortable,
amical i respectuosa.
En el meu amic li dona
un aire cardenalici,
una àurea de dignitat
mai perduda i sempre trobada.

No és com la meva,
descontrolada, i plena
de vicis inconfessables
i desitjos mai satisfets,
la meva panxa
és un apèndix pecador.

...Com puc anar pel món
amb un pes així.
Tu amic meu,
que tens com amic
al bon Déu, demana-li
que em tregui
aquest pes de sobre.

12 comentaris:

Assumpta ha dit...

Homeee, Carles!! Això és una forma de mirar d'estalviar-se una dieta? :-))

Si buscar un intercessor en la pregària funciona per perdre pes, avisa'm que ho provaré :-)))

Assumpta ha dit...

De passada que demani també un parell de golets pel Barça, que estic patint... no tinc tele de pagament i l'escolto per la ràdio i anem perdent 2-1

Si us plau :-)

Carles Casanovas ha dit...

Jo estic a l'ordinador, per que he
perdut la paciència. Ara men en vaig a dormir. Demà ja sabré que ha fet el
Barça dels meus amors ...Culeeeee !

Assumpta ha dit...

Pots anar a dormir?? Jo no podria!! Queden 10 minuts! :-))

Carles Casanovas ha dit...

SI, però d'infart ! !

Assumpta ha dit...

Ves a descansar, ves, que no vull que pateixis ;-)

Assumpta ha dit...

S'ha acabat... Què hi farem! Un dia o altre havia de passar... sniff

Una gran abraçada culé!! :-)

rebaixes ha dit...

Gràcies per ser al meu blog, gràcies.
Espero que tot segueixi bon curs. Fa temps que no us veia.... M'alegra que sigueu aquí i molt més ara. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

ANTÓN ,debades s'acaban les idees i
l'humor per escriure!

Anònim ha dit...

Benvolgut Carles: Quina mala passada. Pel rellotge he descubert de qui era aquesta "panxeta". La teva panxa és de Curia Romana. Dissabte dia 20 Calçots i Graellada.
Tan tu com jo som homes de pes.
M'agrada el teu sentit de l'humor.
Bona nit.
Jacint de Cal Pèsol

zel ha dit...

Estimat Carles, si vols, una miqueta es pot rebaixar la panxona, només cal tancar un xic la boca...Ja sé, ja sé, costa, és difícil, els qui som de mena menjadora, no pas per quantitat, més aviat que tot ens va bé, solem sempre patir pel pes...

Jo t'aconsello sopar fruita, i trauràs uns quants quilets! Un petonàs!

Carles Casanovas ha dit...

Zel, saps quants Kuilos ha baixat el meu fill en Jordi ?...
-10 ! !c