Quan ha començat la meva recuperació,
comença a sortir el cruiximent.
No és pas una questió de la ment,
Si no el preu de una fisioterapeuta.
Amiga exigent i la meva propia
autoestima i voluntat.
Demà més,
una constant que no para,
una premisa seriosa,
demà passat
encara més.
I els meus músculs es queixen,
ai ...ai
segueix,
i demà més !
comença a sortir el cruiximent.
No és pas una questió de la ment,
Si no el preu de una fisioterapeuta.
Amiga exigent i la meva propia
autoestima i voluntat.
Demà més,
una constant que no para,
una premisa seriosa,
demà passat
encara més.
I els meus músculs es queixen,
ai ...ai
segueix,
i demà més !
Dibuix del Google
5 comentaris:
Demà més.. encara que els músculs es queixin... però arribarà el dia del premi, el dia que ja no es queixaran i estaràs molt millor.
Una abraçada.
Que et portin una micas de dolçor aquests reis...Que retornar a tot el moviment costa. Anton.
Un amic tenia una operació fa un mes. Les seves cames i l'estómac són de color negre i blau. Són dolors cada dia. Tot el temps. Una mica menys dia rere dia.. Una abraçada.
Això va be, una mica més.
De mica en mica s'omplirà la pica !
Et desitjo un bon dia i un altre i un altre..
Publica un comentari a l'entrada