Cada día, quan comença a minvar la son,
comencen a florir els somnis
que haig de recordar
i que no recordo……
i el malhumor ve amb mi
perquè sé que era important recordar,
o al menys aquest havía
estat el tracte amb mi mateix
i la meva consciència.
Doncs no, no hi ha manera,
estic enfadat amb mi mateix,
per aquesta falta d’ètica
dels meus bons
o mal sons.
Demà en demanaré comptes
als déus de l’albada,
per aquesta manca de seriositat.
Però de què tractava el somni ?...
comencen a florir els somnis
que haig de recordar
i que no recordo……
i el malhumor ve amb mi
perquè sé que era important recordar,
o al menys aquest havía
estat el tracte amb mi mateix
i la meva consciència.
Doncs no, no hi ha manera,
estic enfadat amb mi mateix,
per aquesta falta d’ètica
dels meus bons
o mal sons.
Demà en demanaré comptes
als déus de l’albada,
per aquesta manca de seriositat.
Però de què tractava el somni ?...
Foto: Francesc Borràs
Peretallada
4 comentaris:
Home, això no et passa només a tu! Hehehe
A mi em passa quelcom pitjor! I és que quan recordo un somni és dolent. L'altre dia vaig tenir un malson tan bèstia que no l'explico per la por que fa. I el recordo tan bé!! D'autèntica pel·lícula de terror
En canvi quan el somni és bonic... res de res... em queda certa reminiscència d'haver somniat quelcom maco però... :-))
Em sembla que faré com tu: Una reclamació!!
Carles, potser no tens avís de comentaris de posts antics, així que t'ho torno a deixar aquí... Mira això ;-)
http://carmerosanas.blogspot.com/2011/01/monells-post-dedicat-carles-casanovas.html
Si fos segur que necessites el record, el tindries, deixa'ls reposar... Un petonàs!
Una manera molt poètica d'expressar una realitat.
A mi també em passa !!!
Ànims i valora tot el que encara tens i pots anar gaudint !!!
una abraçada.
Mar és emprenyador oi?
Avui pel matí, he estat esperant que el somni repetís, però noia no hi ha hagut manera...
Publica un comentari a l'entrada